Quant al vincle entre les rondalles i la cosmovisió que té a veure amb la llengua catalana i, així, amb la cultura que es creà en els comtats catalans i que, amb el temps, es traslladaria a lo que constituïa l’àmbit lingüístic catalanoparlant i, sobretot, en les famílies catalanoparlants, adduirem que el 14 de febrer del 2022 escriguí en Facebook un text que incloïa informació i preguntes:

“Un compositor del segle XIX, Robert Schumann, recomanava els jóvens que tinguessen present la música de cada cultura (‘els cants populars’), perquè reflectia una manera de viure i d’entendre la vida i el món (lo que, més d’una vegada, es diu ‘cosmovisió’).

¿Considereu que eixes paraules són aplicables i, igualment, vàlides, per a les rondalles tradicionals sorgides en una llengua i des de la terra en què es parla (que no respecte a les incorporades en eixa llengua però procedents d’altres llengües, això és, d’altres cultures) i que han passat de generació en generació, àdhuc, durant segles? Gràcies.

Personalment, considere que sí”.

En el meu mur, el 14 de febrer del 2022, em comentaren “Un (…) apunt[1] sobre eixos trets culturals: Richard Dawkins els considera dins dels trets genètics, ho explica el Fenotip estès -el conjunt de propietats reals observades d’un organisme, en aquest cas, un organisme social, com la morfologia, el desenvolupament, el comportament o els trets culturals com les cançons, que viatgen a través dels segles”, a qui responguí “En aquest viatge a través dels segles, sí que podem llegir, com ara, en el ‘Rondallari de Pineda’ (…), amb rondalles anteriors a 1910 plasmades en Pineda de Mar (Catalunya), que hi ha rondalles molt semblants, fins i tot, a altres en cultures diferents, així com, per exemple, en el llibre ‘Metafísica del sexo’ (recomanat pels anarquistes que portaven l’escola lliure ‘Paideia’ de Mérida), trobem semblances entre cultures distants geogràficament.

La pregunta, entre altres coses, té com a objectius veure si comparteixen la idea que, si el matriarcalisme es reflecteix en moltes rondalles (i, a banda, en línia amb entrevistes a antropòlogues com Anna Boyé, qui ha viatjat a països llunyans de la península ibèrica i n’hi ha escrit), admeten que, per tant, la cultura valenciana, la catalana, la balear,… això és, la vinculada amb la llengua catalana, també ho és.

Perquè ací no es pot jugar amb dues baralles: per una banda, criticar i, després, quan s’aporten proves (rondalles de fa més de cent anys i tot), dir que no perquè no.

Que la cultura vinculada amb la llengua catalana és matriarcal és tan veraç com que la muntanya més alta del món és l’Everest.

Una altra cosa és lo que s’ha ensenyat en les escoles i per mitjà de la instrucció pública i, ara, per molts mitjans de comunicació social… Això són altres calces. Però la realitat és la realitat”. Igualment, ens escrigueren “Jo crec que sí” (Rosa Garcia Clotet), “Les cultures populars d’arreu expressen, en bona part, l’ànima i l’essència de cada poble o nació!!!!” (Ricard Jové Hortoneda).

En el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, el 14 de febrer del 2022, Fermi Banus Teule plasmà “Sense dubte. Cada idioma és una forma diferent de veure la vida: l’expresses tal com la vius i tots ho vivim diferent. La globalització ens fa menys curiosos i més incultes”. Li comentí “Aleshores, si, en les rondalles mallorquines recopilades per Mn. Antoni Ma. Alcover, escrites en català i de persones que eren catalanoparlants i, moltes que no sabien el castellà o que a penes el parlaven, la dona és qui porta la casa, qui porta la iniciativa, el pal de paller, qui salva l’home, està ben tractada,… com diuen, en molts articles i llibres, que ho estan (les dones) en ‘societats matriarcals’, això vol dir que… la cultura vinculada amb la llengua catalana… ¡també és matriarcal o, com més es prefereix ara, a nivell científic, ‘matriarcalista’ (perquè la manera de manar no és impositiva, ni per la força)!

Això també val per a les arreplegades per Sara Llorens en Pineda de Mar, anteriors a 1915 com també per a les rondalles menorquines que escrigué Andreu Ferrer Ginard abans del mateix any, fruit de la recopilació” i li posí una entrevista a Anna Boyé, en què diu que, en les societats matriarcals, els hòmens estan molt contents, publicada en el diari català “Ara” en gener del 2016.

Finalment, en relació amb les rondalles a partir de les paraules del compositor europeu esmentat, en el grup “Cultura mallorquina”, el 14 de febrer del 2022, Rosa Galmes ens escrigué “No tenc cap dubte. De fet, els contes infantils influeixen molt a la psicologia dels infants”.  El compositor, en el punt 48, recomanava escoltar amb atenció els cants populars, perquè “constitueixen una rica font de formosíssimes melodies que et facilitaran l’estudi sobre el caràcter de la música de les diferents nacions”.

Agraesc la col·laboració de les persones que fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] Hem inclòs quasi tot el segon comentari que escrigué.