Àvies i mares que introdueixen els nets i molt obertes

 

El 25 de gener del 2022, partint del llibret sobre l’àvia Damiana, de la cultura colla, en el nord de Xile, preguntàrem sobre l’educació i sobre el paper de les àvies i de les mares, si havien nascut abans de 1920, “com a introductores en la història, en les tradicions i, per exemple, en la manera d’organització (i d’entendre la vida) des de la cultura matriarcal”.

En el grup “Dialectes”, el 25 de gener del 2022 i posteriorment ens escrigueren “Sí” (Maria Montserrat Morera Perramon), “Sí, Lluís, sí” (Ramona Ibarra).

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 25 de gener del 2022 i després plasmaren “La meva mare, sempre. No vaig conèixer cap àvia” (Pilar Ortiz De Paz), “Tant la mare com les àvies, sí” (Rosa Garcia Clotet),”La mare i l’àvia” (Montserrat Cortadella),”La mare i l’àvia, i mai una desautoritzava a l’altra” (Teresa Bou Elisenda), “Quan, a la mare, li deia que nosaltres éram pobres, la mare sempre contestava ‘Pobres són aquells als que els hi falta la salut i l’alegria’, ‘Pobres són els nens de Sant Joan de Déu, que molts d’ells no tenen salut ni alegria perquè estan sols, o sia, que tu eres ric’.  I dit això, m’engegava a jugar” (Salvador Lafuente Barceló).

En el grup “Cultura mallorquina”, el mateix dia i més avant comentaren “A mi, em va educar la padrineta de fonts, germana del meu pare. (…) Era fadrina i molt avançada al seu temps, delegada de Falange i, quan va néixer el meu germà, vaig preferir continuar amb ella. Era una dona bandera, sempre ajudant als altres.

Vivíem a prop. Els caps de setmana, els passava amb els meus pares i, entre setmana, amb la padrina i la padrineta” (Rosa Galmes), “A jo, em criaren ses padrines. Sa mare de mun pare em va contar moltes rondalles de després de sa guerra, com emigraren a França. Elles ens cuidaren quan mun pare i mu mare feien feina. Dones molt fortes, però un poc fredes. (…) Molt respectades i estimades a casa fins es final.

Sa mare de mun pare va esser sa primera dona que es va casar de blanc en es poble. Bé, tantes històries, un dia les escriuré” (Victoria Torres).

Agraesc la col·laboració de les persones que fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Deixa un comentari