Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos deien sobre les figueres? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 28 d’agost del 2026 comentaren «A mi, res» (Àngels Sanas Corcoy), «Res» (Lurdes Gaspar), «En aquell temps, a Menorca, les figues eren un aliment important no sols com a fruita. Se solien menjar fresques acompanyant una sopa de sofrit anomenada ‘oliaigua’. També eren importants les figues seques i el pa de figa. Respecte de les figueres, no record que en parlassin» (Xec Riudavets Cavaller), «Només sé que, a la meva mare, l’agradaven molt les figues. El meu pare deia que les arrels de la figuera poden perjudicar els murs» (M Pilar Fillat Bafalluy), a qui responguérem que «És un arbre que apareix en moltes rondalles.

Quant al comentari de ton pare, és cert», «Que dormir sota una figuera era perillós, per si et queia la llet de la fulla» (Octavi Font Ten), «Una expressió de la iaia, fent referència a situacions diferents: ‘Això són figues d’un altre paner'» (Montserrat Cortadella), «A casa, es comentava que les figueres donaven fresca perquè no deixaven passar el foc del sol, que no calia cuidar-les: elles soles ho feien i ens estimaven a tots» (Lydia Quera). Altrament, Maria Dolors Sala Torras ens afegí «Ostres. La web ‘Malandia’,  molt interessant. Rondalla i realitat. Un estudi molt complert i entenedor dels costums i de cultura de la nostra terra».

En el meu mur, el 28 d’agost del 2026 posaren «Caiguda de figuera, la mort tot darrere» (Montserrat Junqué Plaja).

En Twitter, el 28 d’agost del 2026 afegiren «‘El foc de Figuera fa bon brossat’, ‘A la primavera, cames de figuera’, ‘Alt com una figuera’. Que una caiguda de la figuera és mortal.

Quasi tot ho podeu trobar a ‘Paremiologia Catalana Comparada Digital'» (l’oucomballa 1-O).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.