La literatura matriarcal en poemes de Miquel Costa Llobera (1854-1922).
Un altre poeta que hem triat per a la literatura matriarcal és Miquel Costa i Llobera (Pollença,1854- Palma, 1922), la qual es reflecteix en l’obra “Poesies”, publicada en 1885 en Ciutat de Palma. Així, en el poema “La font” (https://ca.wikisource.org/wiki/La_font), el qual figura en la web “Viquitexts”, capim trets que empiulen amb la dona aigua, un personatge que apareix en moltes llegendes:
“Assegura ran de l’aigua,
Ran de l’aigua d’una font,
Està la blanca donzella
Pentinant sos cabells d’or.
‘-¡Ai!, dona d’aigua que habites
Dins la fonteta del bosc,
Ton mirall diu que som bella,
Mes pobreta com les flors.-‘.
La jove canta i se mira…
I corre, corre la font”.
Un poc després, la joveneta s’acosta a la dona d’aigua per veure si pot fer-li costat:
“’-¡Ai, dona d’aigua, si em daves
Perles fines i tresors,
Jo reina d’amor seria
Dins un castell com un sol!”.
Una altra composició, en què l’escriptor de Pollença exposa el sentiment de pertinença a la terra, és “Amor de pàtria” (https://ca.wikisource.org/wiki/Amor_de_patria), de 1873, en la mateixa web:
“Quan les volgudes muntanyes
Deixava el pobre caliu,
Plorant collí d’una penya
Un brotet de romaní.
Passà terres i fortunes,
Però, resant cada nit,
Besava el pobre, besava
Un brotet de romaní.
Un dia d’hivern, les ones
Tragueren un mort ¡ai, trist!
Estret en la mà tenia
Un brotet de romaní”.
És a dir, l’autor connecta amb les muntanyes com també amb indrets i amb la flora (ací, a través del romaní).
Continuant amb la natura, en la lletra de “Cançó” (https://ca.wikisource.org/wiki/Poesies_(Miquel_Costa)/Cans%C3%B3), en “Poesies (Miquel Costa)” , de 1873 i que apareix en la web “Viquitexts”, el poeta diu
“Mirau aquestes floretes
Que s’obrin a la claror;
¡Quines colors tan finetes!
¡Quin perfum! ¡quina frescor!
(…) Les festegen papallones;
Per estones
Les alegra el rossinyol.
(…) Perfums de l’ànima en flor”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
