Prosseguint amb composicions del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, relacionades amb el tema dels avis i, igualment, amb la celebració de les noces d’or i amb trets matriarcalistes, hi ha “Als nostres avis” (p. 69), quan diu que un home aplega a Cotillas,
“un poblet amb molt d’encís.
(…) Pel viatge de les noces
vau venir a Monistrol,
aquest poble us dóna estada
per poder-hi fer el bressol”.
I, per tant, passen a residir en Monistrol de Calders, una vila molt oberta i on tindran fills.
Després, indica que
“Quatre fills que Déu us dóna
ara ja en teniu vuit,
i amplieu la dinastia
amb déu néts… ja som divuit!
S’ha complert una gran fita,
i amb família de bon cor”.
No debades, el gai saber acaba amb un agraïment als padrins:
“Per molts anys en aquest dia
tots plegats us desitgem,
a aquests avis tan formosos
que per sempre estimarem”.
Un altre poema amb motiu d’un acte semblant és “A la Paquita i En Lluís” (p. 85), quan la poetessa, com ara, diu
“D’aquell SÍ dels anys seixanta
cinquanta anys han ben passat,
caminant amb confiança
els paranys heu superat.
(…) compartint la vostra vida
tres xicots vàreu tenir.
Aquests nois han fet un plagi
i tres néts us han donat,
per omplir-vos d’alegria
la vostra continuïtat”.
Així, en aquests versos lliguen les tres generacions: els avis, els fills i els néts.
I, com que hi ha bona avinença entre els membres de la família i amb més persones, l’escriptora indica que
“Sou la parella encisadora
amb amics per tot arreu,
que valoren vostra gesta
estimant tot el que feu”.
En la darrera estrofa, afig uns versos significatius:
“Festegem i celebrem-ho
amb fermesa i grans afanys,
un petó i una abraçada
salut i força per molts anys”.
L’altra composició de què parlàvem, i que enllaça amb una celebració pareguda, és “A la Paquita i En Pere” (p. 86):
“Cinquanta anys de matrimoni
són molts anys curulls d’encís,
vostres cors van fer aliança
amb amor i compromís”.
A continuació, trau el tema de l’arbre genealògic (ací, unint amb fills i amb néts) junt amb el de la bona relació amb els més xiquets:
“Va ser un SÍ per fer mainada
ja teniu sis descendents,
us agrada veure’ls sempre
i que estiguin tots contents.
Dues nétes encisadores
que en sentiu gran devoció
i dos néts molt ufanosos
són la vostra admiració.
Una iaia un xic xerraire
i l’avi Pere més seriós,
com a pares, com a avis
per nosaltres els millors!”.
En eixe seny, aquests versos expliquen el missatge de l’estrofa següent, en què capim detalls personals del matrimoni i que tenen a veure amb lo matriarcal, per exemple, la gratitud, l’interés pel proïsme i el bon cor:
“I us volem donar les gràcies
per fer-nos sempre costat,
per tenir un cor tan ample,
per l’amor que ens heu donat”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
