Prosseguint amb la literatura matriarcal en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, la captem, com ara, en el poema “Al Pere Feliu” (p. 62), escrit en el 2003. Com diguérem sobre uns versos anteriors, Pere Feliu fou un promotor de la cultura popular, en aquest cas, mitjançant trobades poètiques en Artés (una vila de la comarca del Bages), ací, la que feia quinze:
“Artés té una porta que sempre està oberta
un cop cada mes al Casal estimat,
recull d’emocions que el poeta desperta
somnis d’un raïm que fa anys que és plantat.
El seu capdavanter treballa i s’afanya
que tot continuï en ordre i bon grat
amb fermesa i coratge el seu raïm guanya
i broten tanyades d’un cep esporgat.
Vint-i-nou de juny i avui és sant Pere
i el nostre president celebra el seu sant,
i volem que ens acceptis noble amic Pere
aquest bon obsequi que tens al davant.
Celebrem-ho tots junts amb franca harmonia
I amb gran acollida d’amics i companys”.
Una de les coses que copsem en aquests versos és la semblança entre el raïm i que cada persona és un gra del penjoll. A més, un agraïment a un escriptor que, com aquell qui diu, estimula a la poesia i a celebrar aplecs literaris. Com a tret simbòlic, el raïm representa l’úter, la matriu i creix cap a la terra i, així, cap a lo terrenal, cap a lo maternal, detalls que empiulen amb el matriarcalisme.
A banda, l’autora trau l’orde, el fer les coses de bon gust, la rectitud, l’atreviment i l’espenta que, com el raïm que fructifica, genera noves esperances (les tanyades). I ho fa emprant vocabulari del camp.
Finalment, connectant amb la tradició matriarcal, trobem l’honradesa, la bona avinença, el bon cor, la consonància i l’actitud oberta i receptiva.
Enllaçant amb aquesta reunió, la primera de les quals tingué lloc en 1988, figura la composició “Al Raïm de Poesia” (p. 77), en la mateixa obra:
“El Raïm de Poesia
ja compleix vint-i-cinc anys,
resplendent amb harmonia
l’amistat de bons companys.
Cada fruit una saviesa
cada gra un nou rebroll,
estan plens de fortalesa
tots plegats fent un gran manoll”.
Per tant, aquest acte és com un intercanvi (cada u aporta al col·lectiu i, en acabant, en rep): saviesa, creativitat (els rebrolls), força d’esperit i…, de rebot, es genera una confiança mútua.
Altrament, l’escriptora comenta que
“Són molts anys fent caminada
enriquint coneixements,
cada mes hi ha una trobada
compartint els sentiments”
i podríem dir que defensa el sentiment de pertinença a la terra, lo tel·lúric (en aquestes línies, com si fos un empelt amb la mare, amb una mare que afavoreix el desenvolupament creatiu dels fills):
“Un gresol ple de poemes
(…) Car tenim la Raïmera
arrelada al sòl d’Artés,
un escut, una senyera
i una via en nou progrés”.
Al capdavall, llegim els versos
“Per molts anys i una abraçada
per aquest formós jardí,
pels cinc lustres de florada
que engalana el vell camí”
i, per consegüent, figuren trets matriarcalistes: el jardí que frueix, les flors (com a signes d’esper) i el bon tracte als majors (els camins ja fressats, però, ara, guarnits a través de la creació literària).
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
