Una altra composició del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, en què copsem l’educació matriarcal (ací, en relació amb com fer un poema), és “Les paraules d’un poema” (p. 45). Així, indica que
“Les paraules d’un poema
pel paper van rodolant,
lletra a lletra neix el tema
i el vers es va enllaçant.
(…) Com aurora d’alegria
ens emplena el sentiment,
de somnis i fantasia
i alegrança per la ment.
Estimem la poesia
com segell de dignitat,
per concloure sols voldria
expressar-me en llibertat.
Llibertat en la cultura,
llibertat de parlament,
llibertat en l’escriptura,
i llibertat de pensament”.
Com que aquests versos foren escrits en el 2019, en un moment de molt de moviment en pro de la independència de Catalunya, moltes línies tenen a veure amb el sentiment de pertinença a la terra i amb el fet que la llengua comptaria amb major suport en una Catalunya sobirana i que això afavoriria la creativitat (àdhuc, en les escoles i en altres graus de la instrucció): en parlar, en escriure i en exposar (de paraula i tot) els pensaments.
Un altre poema en què captem aquesta educació és “Per molts anys” (p. 51), puix que la poetessa de Monistrol de Calders, encara que trau el tema de la sexualitat matriarcal i de la connexió amb la terra, al capdavall, plasma els resultats positius de la manera de ser, d’actuar i de respondre en la vida. Diu així:
“Corria l’any cinquanta
quan tots dos us vau casar,
amb goig i alegria
una nova vida començà.
Un bocí de Collsuspina
un bocí de Castellterçol,
la Gónima teniu de sostre
un sol cor radiant de sol”.
Adduirem que, com ens indicà l’autora en un correu electrònic del 30 de març del 2025, la Gónima és “Una casa de pagès, particular, que es dedica a l’explotació ramadera, sobretot, de vaques. Per a la venda de llet. És en el poble de Moià, capital del Moianès, després d’una recta a la sortida de Moià a Castellterçol”. Agraesc aquest aclariment, el qual consolida el sentiment esmentat.
“Uns camps que fructifiquen
amb farratge pel bestiar,
assegurant bona collita
perquè no els falti de menjar.
Els animals us recompensen
amb l’aliment més estimat,
nata blanca indispensable
per sustentar la humanitat”.
Aquests versos ens evoquen les rondalles en què els camps fan bones collites durant èpoques en què el rei és bonhomiós i just en la cort, amb els nobles, amb els personatges eclesiàstics i amb els súbdits.
Eixe enllaç amb lo tel·lúric (i de bon grat) es plasma quan diu que
“Una vida de pagesia
amb molta dedicació,
feina feta amb alegria
perquè és vostra vocació”,
la qual va acompanyada de
“Sentiments tots plens de joia
en estar al vostre costat,
amb cinc fills i dotze néts
bona colla hem format.
Per molts anys! en aquest dia
Felicitats! per aquesta unió
i que regni en la família
amor i pau amb il·lusió”,
detalls que podem capir molt en la psicologia de persones que lliguen molt amb la Mare Terra.
Aquesta classe d’educació també es veu en el poema “Tristor de cor” (p. 55), en l’actitud de l’escriptora i en molts missatges:
“Volem recolzar-te
et volem fer sentir,
nostre condol oferir-te
i la pena compartir.
(…) Continua el que ell volia
continua ensenyant,
és tasca meravellosa
i l’escola t’està esperant.
Cada noi et traurà una espina
cada infant t’ajudarà,
amb amor i recordança,
l’úlcera es suavitzarà.
Recordant la seva tasca
un arbre serà plantat
recordant-nos cada dia
tot el que ens ha donat”.
Cal dir que el simbolisme de l’arbre com a empelt amb la terra va unit al que fan els fills amb la mare i amb el sorgiment de la vida, així com una planta ho fa de la llavor que un dia fou colgada en el terreny.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
