Una quarta composició, de la mateixa corda i també en l’obra “Consells, glosses i records”, és “Onomàstica a la simpàtica i encoratjadora Felicitat, en la diada del seu sant” (p. 176), en què captem trets relacionats amb l’educació matriarcal (ací, com si els escrigués per a una xiqueta simbolitzada per l’aurora), diu així:
“Ets gentil, amb bell esguard,
montjòia de vives flors,
joliu nom és -Felicitat-
ets l’aurora, amb resplendors.
Segueix amb seny, la drecera,
d’aquest viarany, acompassat,
defugint, la polseguera,
d’aquest món tergiversat.
Coratge, pau, esperança,
aconhorta vius afanys,
amb lluita ferma, temperança,
avui, demà i molts anys.
I amb alegroia, harmonia,
et felicitem de cor,
i per quan, fineixi el dia,
se’n generin d’altres, de millors”.
Com podem veure, el vocabulari del text enllaça amb una xiqueta amb molta espenta i, si de cas, dedicat a una adolescent.
Un poc després, el poeta de Gurb n’escriu u en què trau la maternitat i el paper protector de la mare: “Felicitació a la mare en la diada del seu sant” (p. 179). Així, li posa
“És avui, fidel jornada,
símbol de flors i d’amor,
ferm espill, de matinada,
sublim record, d’esplendor,
no s’esvaeix, ens empara,
és l’anhel, que surt del cor!”.
Afegirem que les flors estan en nexe amb la infantesa i, respecte a la matinada, ho fa amb una de les dues etapes femenines del dia (la més fosca). Igualment, la dona fa de sopluig del fill.
En eixe sentit, en el llibre “Consells, glosses i records”, de Ramon Tanyà i Lleonart, hi ha un altre poema, “Formal Diada” (p. 180), en què es reflecteix lo maternal i els primers anys de vida d’una nina. L’autor escriu
“En eixa cambreta, tan ben endreçada,
que has trobat amb joia, i formal candor,
endomassant sempre, la flairosa estada,
amb pau, alegria, i sincer amor.
Aquestes poncelles, joliues i florides,
rebroten formoses, d’un immens jardí,
com espill de l’ombra, suaument ungides,
fermament lligades, d’amorós destí”.
Per tant, la formalitat va unida al bon cor (la candidesa) en un ambient receptiu i que facilita una bona avinença entre les diferents generacions (el flaire de què parla el poeta).
Això aplana un jardí immens, amb garridesa i, a més, que vincula amb l’obagor (un tret matriarcalista i en nexe amb la dona) i amb un ramell que donen al nen.
Finalment, l’avi i escriptor, li addueix, fins i tot, realisme, tocar els peus en terra i aprova deixar fer a la néta:
“Aquesta Diada, és fidel companya,
ben acompassada, amb seny apropiat,
sigui compensada, sense forma estranya,
per fruir-la amb gràcia, goig i llibertat.
A la molt xiroia néta, Ester,
en la gentil Diada del seu Sant.
El teu avi, Ramon Tanyà”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
