Continuant amb el tema de la tradició i de l’empelt entre qui ve de fora i qui és del terreny i se’n sent, el 12 de desembre del 2023 accedírem a l’entrevista “Joan Vilà: ‘Preservar les tradicions ajuda a crear comunitat i reforça el sentiment de pertinença’” (https://xarxanet.org/cultural/noticies/joan-vila-el-manteniment-de-les-tradicions-ajuda-crear-comunitat-i-reforca-el), publicada en la web “xarxanet” en març del 2021, en què es podia llegir sobre festes relacionades amb Setmana Santa i amb Pasqua com també sobre les caramelles. Així, diu que, “A Oló, les caramelles han estat protagonistes per Pasqua, des del segle XIX, de manera gairebé ininterrompuda, tot i que no està documentat des de quin any concret i les fonts més antigues es limiten a referències orals. L’Associació de Bastoners i Caramelles de Santa Maria d’Oló, fundada l’any 2014, segueix mantenint viva la seva flama en aquest petit municipi del Moianès”.

Més avant, demanen a Joan Vilà, u dels membres de l’associació, “què són i com les representeu des de la vostra associació?

-Les Caramelles són un element de la cultura popular que té lloc per Pasqua. A Oló, consisteix a voltar pels carrers del poble fent cantades a diferents espais acompanyats dels bastoners. Els veïns conviden a menjar o beure als balladors i cantants”.

Com captem, per mitjà d’aquesta mena de cercavila, es convida la gent, el veïnat, a participar, així com, en altres celebracions, ho fa una colla de músics que l’associació (o bé el grup que porta la festa, més d’una vegada, menat per dones i obert als seus marits i a qualsevol persona de la població) ha contractat o amb què ha aplegat a un acord oral i que, posteriorment, els reben amb un acte d’agraïment, en una activitat que podríem qualificar d’altruista.

“Des de fa molts anys, l’acte el comencem dissabte a la tarda i continuem el diumenge al matí. La ballada final es fa a la plaça de l’església, sortint de missa, ja que l’origen de la festa és religiós: la celebració de la Pasqua”. Per tant, inclou el ball, sovint vinculat amb la sociabilitat, ja que, per exemple, en una dansa, persones diferents s’agafen de les mans.

No debades, l’entrevistat addueix que, “En les darreres edicions, el cor de l’escola de música és la base del grup de caramelles. Unes setmanes abans de Pasqua obrim els assajos a tothom qui vulgui participar”.

Igualment, quan li diuen que “Les caramelles són part del patrimoni cultural català. Quina importància li doneu al fet de preservar aquestes tradicions tan arrelades a casa nostra?”, Joan Vilà respon “Per nosaltres, és important. El manteniment de les tradicions ajuda a crear comunitat i reforça el sentiment de pertinença. És també una oportunitat per relacionar-nos amb els olonencs, sobretot, aquells que viuen fora i moltes vegades només els retrobes en ocasions com aquesta. Pensem que el manteniment de les tradicions i elements culturals propis mostra la maduresa d’un poble” i que les caramelles representen “Una oportunitat per celebrar la primavera passejant pel teu poble, tot cantant i ballant, i retrobar veïns que no veus habitualment.  

Finalment, sobre el futur de les caramelles en Catalunya, afig “És precari. Més enllà dels entusiastes, la gent hi té cada cop menys interès. Avui en dia, per Pasqua, molta gent és fora de vacances, alguns veïns ja no surten a veure l’espectacle i cada vegada tens més la sensació que hi ha menys gent esperant-nos. Malgrat tot, som un fenomen força resilient i, d’una manera o altra, aconseguim mantenir la tradició.

-I el jovent? Consideres que tenim assegurada la continuïtat d’aquesta tradició a través de les futures generacions?

-A Oló, el jovent està bastant implicat amb els bastoners. Amb les caramelles, menys. Costa trobar relleu pels cantaires i les cantaires”.  

Comentarem que el detall que la preferència tinga a veure amb els bastons i no amb la música oral, ens podria dur a la qüestió de si, com en moltes poblacions catalanoparlants que, en el primer quart del segle XXI, primaven la cultura del barroquisme, del soroll i de la força, no hi tindria relació: 1) els bastons recordarien la part forta, l’activa i no requeririen tanta concentració en l’aprenentatge. En canvi, 2) la música oral va unida a la memòria, a la coordinació amb més persones, a lo grupal. Això sí: 3), com en l’estudi sobre els Sants de la Pedra, direm que els bastons, en èpoques molt llunyanes, s’empraven per al conreu de la terra (per a que estigués fèrtil i, així, simbòlicament, per a despertar-la, i empiularia amb lo matriarcalista), i no, com es féu posteriorment, com una arma.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme  i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.