Una altra rondalla en què copsem el matriarcalisme i que figura en el mateix llibre, a cura de Josefina Roma, és “La cabeça d’alls”. En aquest relat, la mare “torna a sentir la mateixa veu:

-Mare, mare. (…) Sóc jo, mare, que us vinc a ajudar. (…) A darrere de la porta!” (p. 523). Quant a la frase “que us vinc a ajudar”, el 12 de novembre del 2023, abans de plasmar aquestes línies, consideràrem que era molt típica de xiquets que, com la cabeça d’alls, són petits.

“La dona se n’hi va i hi troba una cabeça d’alls. Ella, tota contenta, acaba de fer el dinar i, en essent a migdia, el posa a dins d’un cistell i el dóna a la cabeça d’alls:

-Té: vés a la vinya a portar el dinar al teu pare” (p. 523). És a dir: primerament, la dona demana pel fill; en acabant, capta que ell té molta espenta i que li pot fer un gran favor i, finalment, confia en la destresa del noi per a fer lo que ella li encomane. Afegirem que la mare li posa el menjar a migdia (moment, simbòlicament, associat a la joventut, quan les mares solen donar als fills algunes funcions que abans no tenien). Igualment, cal dir que, en l’entrada “All” de l’obra “Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana”, de Joan Soler i Amigó, podem llegir “Planta protectora i guaridora; se’n posava una cabeça a la panera o al bressol dels nadons” i que, en el relat, la cabeça d’alls està en vincle amb la cistella (atifell semblant a una panera, en la seua funció de rebre).

Aquest tret, referent a la fiabilitat que ella deposita en el fill, encaixa amb el paràgraf immediat:

“La cabeça d’alls, que era molt eixerida, se’n va anar corrents i, a l’ésser al tros” (p. 523), el pare “es va quedar tot parat en veure arribar el cistell sol (…). Però, quan se’n va adonar i va saber que era el seu fill, va estar molt content i el va trobar ben trempat perquè li seguia la conversa d’allò millor” (p. 523).

Tocant aquestes línies, direm que ens hem trobat algunes narracions en què el fill fa com un ritus de pas i, com ací, passa d’un lloc a un altre i que, en el segon, és ben acollit (ací, el pare accepta el fill, malgrat que el xicot ja és un poc més fadrí) i, en tornar a casa, el noi passarà a estar a un nivell molt semblant al dels pares: ha evolucionat d’adolescent a fill amb edat de tenir descendència i de decidir en la seua vida, com ara fan els seus pares.

Prosseguint amb la bona traça i amb l’espenta de la cabeça d’alls, “Al cap d’una estona, mentre l’home acabava de dinar, el noi es va posar a córrer una mica per allà i, tot jugant, es va acostar a un safareig. Allà hi havia tres lladres que s’estaven partint diners” (p. 523). Per consegüent, el parent està en la plenitud de la vida, mentres que el fill continua en l’aventura.

En acabant, la cabeça d’alls decideix prendre partit en el safareig i els lladres “varen fugir corrents, deixant a terra tots els diners” (p. 523).

Posteriorment, els pillards tractaran de recuperar-los. Ara bé, l’enginy, el fet que el fill convença el pare sobre la veracitat de lo vinculat amb els lladres i que tant la mare com també el marit depositen confiança en la cabeça d’alls, permet que tots tres s’alliberen d’aquells escurabosses.

És més, finalment, “la cabeça d’alls els va soterrar i ell i els seus pares sempre més varen ésser rics” (p. 524). Això és, el relat “soterra” el vici de furtar i recompensa les persones eixerides, les trempades, la sinceritat i la facilitat per a fer bona pasta amb els pares i amb les persones molt obertes.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.