Un altre relat en què es plasma el matriarcalisme és “Els Encantats”, recopilat en l’obra “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”, de Joan Bellmunt i Figueras. Com a exemple, en relació amb la festa de Sant Maurici (el 22 de setembre), podem llegir que, “Aquell dia (d’això, fa molts anys), tota la gent d’Espot s’adreçà en romeria vers l’ermita que el poble té dedicada al sant. Era el dia festiu per excel·lència, en què la joia regnava a tots els cors. Quan arribaren a l’ermita, va començar la festa religiosa” (p. 549). Quant a aquesta ermita, el 22 d’agost del 2022 trobàrem l’article “Festa major de St. Maurici a la seva ermita d’Espot” (https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mes-noticies/894-noticies-2021-urgell/noticies-2019/10821-festa-major-de-st-maurici-a-la-seva-ermita-d-espot), publicat en la web “Bisbat d’Urgell” en setembre del 2019. Entre altres coses, posa que “Espot va celebrar joiosament la seva festa major del màrtir Sant Maurici a l’ermita que l’honora dins el Parc nacional d’Aigües Tortes, sota els Encantats. Moltíssims fidels i devots hi van acudir a la missa que presidia enguany l’Arquebisbe Joan-Enric Vives, acompanyat del Rector Mn. Andreu Rodríguez.

La pluja no va desmerèixer els actes previstos, i fins va permetre que tingués lloc la processó amb la imatge del sant fins a la font propera i el repartiment de coca beneïda i vi dolç, que animà la trobada fraterna de tots els devots”. Per tant, copsem trets matriarcalistes: 1) una ermita dins d’un parc, això és, en plena natura, 2) una festa que compta amb el suport d’alts càrrecs eclesials (començant per un arquebisbe), 3) que hi ha una processó que porta cap a una font (és a dir, cap a la dona, cap a la font de vida, cap a la mare), 4) que, en acabant, es fa un acte acompanyat de coques beneïdes (un tret que ens recorda el dels pans beneïts, d’origen pagà i que, malgrat el Concili de Trento i disposicions eclesials posteriors, encara perviu) i, per exemple, 5) que es fa una trobada de germanor, fraterna. Adduirem que, com plasma Esther Borrell en la seua obra “Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans”, encara que, en referència a Santa Coloma de Gramenet (en la comarca del Barcelonès), “Precisament a tocar d’on tenim el monumental pubis femení triangular dedicat a la Gran Mare, els capellans varen fer aixecar una minúscula ermita per anar-hi a beneir els camps” (p. 144).

Tot seguit, en la narració, llegim que “Dos caçadors forasters que rodaven per aquells verals, quan van veure la gentada que escoltava la missa al voltant de l’ermita, van fer befa de tothom i van comentar:

‘Quina manera de perdre el temps, tan bonic com és caçar i, aquesta gent, aquí, fent companyia a aquesta estàtua de pedra del seu sant, sense adonar-se que no és res més que una figura que no els escolta’.

Aquestes paraules les van sentir alguns devots i els féu molta pena, perquè era una burla al seu sant patró. Aleshores, van pregar per tal que aquella befa no quedés sense càstig” (p. 549).

Per consegüent, copsem dues maneres de concebre la religió: 1) com una part més de la vida i que empiula amb la terra (com a Mare) i amb l’aigua (reflectit en la font), en què participa el poble i, fins i tot, autoritats i b) la dels forasters (possiblement, castellans) que prioritzen el nomadisme (ací, per mitjà de la cacera i que, a més, mira cap a l’ascetisme i cap a lo celestial). És més, quant a la segona manera de veure lo religiós, a continuació, llegim un passatge que enllaça amb lo patriarcal: “Els dos caçadors van continuar la seva ascensió a la recerca d’alguna peça de caça amb l’ajuda del seu gos” (p. 550), amb semblança amb el pastor que somia la pujada que el portarà a la fama, molt ben reflectit en l’obra “Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes”, de Joaquim Maideu i Puig, sota la cançó “101. La vida dels pastors”, molt llarga (pp. 218-224), en què un pastor també va acompanyat d’un gos (p. 222).

Finalment, mentres que el capellà que feia la missa alçava el pa i el vi (en l’Eucaristia), això és, les dues parts de la persona (la que ascendeix i juvenil i la que representa la moderació i la mare de mitjana edat), caigué un llamp sobre els dos caçadors i el gos i tots tres restaren petrificats. En altres paraules: el matriarcalisme i optar pel poble, per la bonesa com també per la terra on es viu i per estar oberts als altres, dona vida, motiu pel qual podem considerar que la missa i la festa de Sant Maurici i el poble continuaren.

Cal dir que el poble mai no mostrava revenja, però sí sol·licitava que el sant els fes costat (com ací veiem, de cara al demà). I Sant Maurici no deixà caure la gent d’Espot, ni, de pas, el Poble. I, quan diem Poble, ens referim, igualment, a cerimònies com aquesta, les quals, malgrat que, formalment, siguen cristianes, tenen unes arrels (i trets) de signe pagà i matriarcalista.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.