Continuant amb el llibre “De la Marina i la Muntanya”, d’Adolf Salvà, copsem aquestes cançons:
“Jo tinc un pardal sense ulls
que està cego i mira a terra;
al vore una xica guapa,
està a punt de moure guerra” (p. 147).
“Jo tinc un real de plata
i un quinzet de vint-i-u;
xica, si vols que t’ho faça,
gita’t panxa per amunt” (p. 147).
“Jo voldria ser mosquit
i entrar pel finestró
i pegar-te’n un pessic
en el puesto que sé jo” (p. 147).
“Jo voldria ser mosquit
i tornar-me sargantana
i posar-me baix lo llit
i estirar-te de la cama
i pegar-te algun pessic” (p. 147).
“L’alegria dels fadrins
és un mocador de pita,
una manta morellana
i una xica ben bonica” (p. 147).
“L’auela se n’ha fugit
i ha parat a Cocentaina,
l’auelo li ha anat darrere
a tocar-li la dolçaina” (p. 148).
Com veiem, en aquesta cançó, la dona porta la iniciativa i va per davant.
Una altra cançó eròtica plasmada per Adolf Salvà i molt coneguda (amb versions semblants) en poblacions catalanoparlants, diu així:
“La bacora p’a[1] ser bona
té que tindre tres senyals:
clavillada i rebecada
i menjada de pardals” (p. 148).
Fins i tot, n’hi ha amb sentit d’humor eròtic i en què apareix la Mare de Déu, en l’obra “De la Marina i la Muntanya”:
“La Mare de Déu del Carme,
l’han posâ dalt lo portal,
per vore les xiques guapes
quan abaixen del raval[2]” (p. 149).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] La forma genuïna és “per a”. No obstant això, està ben escrita aquesta forma de pronúncia popular.
[2] En aquest cas, es refereix, com indica la nota 32 de l’esmentada obra, al raval de Teulada (una població valenciana de la comarca de la Marina Alta).
[3] Adduirem que les formes “puesto”, “aüelo” i “aüela”, en lloc de “lloc”, “avi” i “àvia” respectivament, no són genuïnes. I
gualment, quan escriu “posâ” vol dir una reducció de “posada”, la forma genuïna (per la concordança), en aquest cas.
