El procés de feminització dels cognoms. Report del llibre “La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica”, d’Eugeni Perea Simón, i comentaris referents a les dones en les Illes Balears.

El 21 de març del 2023, Montserrat Rius Malet ens envià un missatge acompanyat de dues fotos. La primera, amb el títol de l’obra esmentada: “La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica”, d’Eugeni Perea Simón, publicada en 1994 per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. I, en l’altra, un text de l’apartat “5.3. El procés de feminització dels cognoms”, el qual ens aporta report interessant per al tema del matriarcalisme en la Catalunya dels segles XVII i XVIII i en avant. Diu així: “Que la dona dugués el cognom feminitzat del marit era una pràctica habitual fins a arribar, almenys, al segle XVII. Ho hem vist a bastament en molts pobles del Camp de Tarragona, Priorat i Conca de Barberà. Pel que fa al nostre cas, i amb els documents disponibles, constatem el fenomen al segle XVI, però de manera creixent al llarg del XVII: Forta, Boquera, Torrella, Roja, Mateva, Pocorulla, Martorella, Guasca, Altesa, etc. Aquest fet s’extingirà de l’escriptura, per bé que en la parla col·loquial el fenomen encara es doni avui, al principi del segle XVII, data a partir de la qual la dona assumirà com a primer cognom el del seu espòs, darrere del qual inscriurà el propi. Aquesta forma de domini sobre la dona desapareix amb l’inici del segle XIX, tot i que, com ja hem dit, es conservi excepcionalment en la parla quan es tracta sobretot de pubilles: Teresa del Tremendo, Rosa del Marc, Teresa del Pau, Mostera, etc.”. 

El 22 de març del 2023, en què ho publiquí en el meu mur, abans de posar-lo en diferents grups, envií un missatge a Bartomeu Mestre, qui em respongué: “Al meu entendre, no és ‘feminitzar’ els noms, sinó supeditar la pertinença a l’home.

A Mallorca, en canvi, sí que es feminitzava i, encara ara, als llocs on prevalen els malnoms (per exemple, Felanitx), es fa. L’esposa d’en Balutxo passa a ser na Balutxa i també s’ho dirà la seva filla. Sense cap referència masculina fins al punt que avui hi ha malnoms només feminitzats (na Rectora, n’Enginyera…)”. El mateix dia, després de comentar-ho amb ma mare, qui ho considerà “Hereditari per la part femenina” i que, quan li diguí “na Rectora, n’Enginyera”, li cridà l’atenció (junt amb el detall de la transmissió esmentada), lliurí un missatge a Bartomeu Mestre, en què li plasmàvem que ma mare m’havia explicat “que el pare de la seua àvia paterna (nascuda en els anys setanta del segle XIX) també havia nascut en la mateixa població (Paterna) i que ell no li passà el malnom (que hauria sigut ‘del paternero’ o bé ‘de cal paternero’)”. De fet, ma mare ens ha comentat que eixe malnom li passà a son pare (el meu avi matern) per mitjà de la mare (això és, d’aquesta àvia de ma mare, de Consuelo “la paternera”).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.