Una altra rondalla valenciana en què es plasma prou el matriarcalisme és “Home roig, gos pelut i pedra redona”, recopilada per Enric Valor, la qual figura en el Volum 6 de l’obra “Rondalles valencianes”. Un pare tenia tres fills: els dos primers n’eren grandots i arriscats, mentres que el tercer, a banda de resistent, avantatjava tots pel seu enginy i per la seua tenacitat (p. 59).
Un dia, el pare convoca els tres fills (qui eren fadrins) i els comenta com considera ell que superaran les proves amb major facilitat quan els fills veuran un home roig, un gos pelut i una pedra redona (p. 59) i, l’endemà, de bon matí, fa via el germà gran, Josep. Després, ho fa el segon, Jeroni (p. 67), qui, entre altres coses, se n’anà pel mateix camí que el germà gran (p. 67).
Immediatament, veiem que el fill petit, Tonet, quan va fer els díhuit anys, digué al pare:
“-Pare, jo voldria eixir; com els meus germans” (p. 68) i sense menysprear les paraules del pare (p. 68). I, quan Tonet aplega al mas on era l’home roig, li pregunta sense embuts “Quines condicions em posa?” (p. 69) i, tot seguit, el jove li diu que hi estava conforme (p. 69).
A més, Tonet, abans de gitar-se, copsa en el mas les tres filles de l’amo, totes elles fadrines i garrides (p. 70).
A continuació, l’home li demanarà una prova rere l’altra i el jove li respon que ja és feta. I, a banda, l’amo capta que és cert.
Igualment, un dia, Tonet troba que la mare del masover jeia en terra (p. 72) i, en el passatge posterior, copsem un detall en què es reflecteix molt el matriarcalisme, quan l’home diu al jove:
“-Mira, xicot: te n’aniràs al peu de la serra (…): que totes les branques que em portes siguen lluentes i rectes com un fus” (p. 74) i Tonet hi fa camí sabent que “les branques solen ser totes rasposes i tortes” (p. 74). De fet, en el matriarcalisme, no solament apareix, com ara, lo raspós i lo tort (per exemple, en aquest relat), sinó l’espasa rovellada (en lloc de la lluenta).
Immediatament, passem a un passatge en què es plasma molt lo matriarcalista: Tonet s’emporta el gos que li ha deixat l’amo (qui li diu que done pa i botifarra a l’animalet) i, al capdavall, el jove proporcionà pa i dues sardines al gos. Pel pa, hi ha el vincle amb la terra així com el forment ho fa amb la deessa Demèter (la deessa grega de l’agricultura) i, quant a les sardines, tenen a veure amb la mar, amb l’aigua, amb els mariners. Terra i aigua: dos elements relacionats amb lo femení, amb la dona, amb el matriarcalisme i que figuren en moltes rondalles.
Igualment, el jove troba un tractant, amb qui fa un acord (p. 76): que li done cent duros però que li deixe “les orelles i les cues” (p. 76). Lo auditiu està molt en relació amb lo matriarcalista.
Al capdavall, Tonet, raboser i eixerit, se’n va cap a les tres filles del masover (p. 76) i comenta a totes tres que l’amo havia dit que besàs les filles. I Tonet, tot seguit, “pega una besada a la galta de cada fadrina” (p. 77) com també “una abraçada” (p. 77). I, com veu l’amo que Tonet complia lo que ell li demanava, donà trenta duros de plata al jove, les fadrines veuen com Tonet fa via cap a la seua terra (p. 78) i de manera que el masover tractàs amb bonesa les persones (p. 78).
Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
