Una altra rondalla mallorquina en què es plasma molt el matriarcalisme com també que cal seguir les directrius de la dona, perquè pren millors decisions i més bones a llarg termini i tot, és “Na Blancaflor”, arreplegada per Mn. Antoni Ma. Alcover i que podem llegir en el Tom XIII. Així, al principi, veiem que un matrimoni que no tenia fills i en què la dona s’havia casat amb un home que no era del seu gust, ella aplega a dir que voldria que, si tingués un fill, als set anys, el prometés al dimoni.

I Déu els n’envià u, Joan, molt deixondit i aprenent (p. 69), això és, molt obert. Quan la mare veu que ja han passat set anys, comenta lo que ella havia dit abans que ell nasqués, i el xiquet, immediatament, se’n va a parlar amb un confés (això és, amb un sacerdot que escolta les confessions i dona absolució) i el sacerdot li dona un cordó beneït i li diu que no se’l lleve mai i que no se’l deixe llevar (p. 69). També comenta a En Joanet que si el dimoni li demana si no se n’ha sortit, ell no li responga i que, a banda, si li diu que li passe per davant, no ho faça, sinó que li conteste “Passau-hi vós, que sabeu es camí!” (p. 70). I així ho farà En Joanet durant bona part de la rondalla.

Un poc després de parlar amb el confés, En Joanet troba el dimoni, qui, sense pensar-s’ho dues vegades, el tempta, però el xic calla i, al moment, el diable “començà a caminar davant davant, i En Joanet darrere darrere, tots dos boca closa.

Troben una senyora molt garrida. (…) Ella es posa al costat d’En Joanet” (p. 70) i, com que era la Mare de Déu, li diu què haurà de fer per a no caure en les ungles del dimoni. I En Joanet li promet que ho farà: “Tu digues-li: ‘Passa-hi vós, que sabeu es camí!’ Vet aquí aquesta vergueta que et don; tu estén-la damunt es riu, i es riu t’obrirà pas” (p. 70). I, així, amb altres detalls del trajecte. I ho fa i passa el riu. Aleshores, la Mare de Déu parla a En Joanet sobre Na Blancaflor: “Passat aquest riu de foc, trobaràs una fadrineta, Na Blancaflor, i faràs lo que ella dirà” (p. 71), un detall en què es plasma lo matriarcal. I, com que ell fa lo que li havia dictat la Mare de Déu, passa el riu molt fàcilment, “sense cremar-li ni un filet de roba” (p. 72). I, més encara: mentres que el creuaven, troba Na Blancaflor, qui era filla del dimoni, però una dona de bon cor i que li feia costat i li ho aplanava molt. Na Blancaflor li demana fidelitat a la paraula i li fa una recomanació que li serà molt bona: “Lo que sí has de fer cada dia, és demanar-li feina, per l’endemà; i, si et veus apurat per fer sa feina que et manarà, crida’m i jo compareixeré i et donaré camí per sortir-ne amb bon nom” (p. 72). Així, veiem que la dona és qui marca la pauta a seguir per part de l’home (el xiquet), que ell fa lo que li ha recomanat i que la dona (Na Blancaflor) li donarà suport.

I, així, durant uns quants passatges: el dimoni tempta En Joanet, l’al·lot demana ajuda a Na Blancaflor i ella li aplana molt el camí i li comenta què li cal fer i, això sí, sense que el xiquet entre en la casa del dimoni. I l’estratègia per a no endinsar-s’hi serà demanar-li treball. I el diable li’n dona.

Com a exemple de matriarcalisme, podem llegir que En Joanet, a mitjan rondalla, diu a Na Blancaflor:

“-Blancaflor, vine, per amor de Déu!, que si feixuga era sa feina que anit passada em donà ton pare[1], se m’acaba de donar no sé si ho és més!

Na Blancaflor compareix tot d’una i diu:

-Quina és sa feina que t’ha comanada per demà?

(…) -Això -diu ella- serà bo d’arreglar” (p. 74).

En un passatge posterior, i amb una nova faena encomanada pel dimoni, Na Blancaflor dona un cordó a En Joanet, detall que, des d’un principi, em recordà la dita “On va la corda, va el poal”, en què, ací, Na Blancaflor seria la corda. De fet, ella, a més de fer de cap i molt oberta, li la dona, així com, en moltes rondalles, ho fan altres personatges femenins que donen un detall material que fa molt més fàcil la superació de les proves. I, a banda, En Joanet representaria el poal. I, com veiem, ella dirigeix l’orquestra: “En Joanet pren aquell cordó fet d’un fil d’or i d’un fil de seda, d’un fil d’or i d’un fil de seda, i cap as pinar!” (p. 77).  Una rondalla en què està molt reflectit el matriarcalisme.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] El dimoni.