En relació amb una pregunta que fiu en Facebook el 7 d’agost del 2021, sobre si els agradava contar rondalles, en el meu mur, Montserrat Cortadella em comentà “Sí, molt. A la neta. Em retrobo. Recordo, m’agrada” i li responguí “Jo m’ho passe bé, contant-ne, per exemple, a ma mare, molt oberta, en aquest camp”. També eixe dia, però en el grup “Dialectes”, Rosa Bixquert escrigué “M’encanta. És endinsar-se en un món ple de reptes i d’aventures. De menuda, el meu iaio, el tio Toni ‘Rata’, ‘el del forn’, estava a la porta de casa i tots els xiquets i les xiquetes del carrer, asseguts al seu voltant, escoltant-lo. Millor que la tele, que encara n’hi havien poques (al voltant de 1960)”. Immediatament, li comentí “Ara mateix, he vist una rondalla mallorquina amb un detall que figura en més d’una recopilada per Sara Llorens en Pineda de Mar: una espasa vella i rovellada serà la que farà que guanye un jove que fa lo que li diu una jove”. També el 7 d’agost del 2021, però en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, Jose V. Sanchis Pastor, un amic que m’ha passat, com ara, contarelles i anècdotes de poble en què es plasma lo matriarcal (i, fins i tot, a partir de fets reals i de fa molts anys), m’escrigué “Les rondalles són el senyal d’identitat dels pobles”. La meua resposta, diligent, fou “He aplegat a la conclusió que, per exemple, en relació amb els catalanoparlants, on més es plasma el matriarcalisme és en les rondalles (sobretot, en les de fa més de cent anys i en les que han sigut arreplegades però no retocades en els darrers quaranta anys) i en les cançons. Principalment, en les rondalles”. I, tot seguit, li envií una foto de dos llibres de rondalles d’Andreu Ferrer Ginard (menorquines i, a tot estirar, de 1914), un llibre de les rondalles recopilades per Jacint Verdaguer (n’hi ha, fins i tot, d’eròtiques), el llibre de Maria Cardona amb unes d’Eivissa, dos llibres de Joaquim G. Caturla (Ximo Caturla, amb unes setanta rondalles, àdhuc, de línia eròtica), el llibre de Cristòfor Martí i Adell (amb més de cinquanta de l’Horta de València), el “Rondallari de Pineda” (amb les arreplegades per Sara Llorens a primeries del segle XX, en Pineda de Mar, al nord de la ciutat de Barcelona) i una obra en què n’hi unes quantes que recopilà Mercè Ventosa i Roca, de Catalunya.

En el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, el 8 d’agost del 2021, Carme Andreu m’escrigué “Sí, m’agrada molt que me les contin”. I, al moment, li passí moltes fotos de llibres i li fiu esment d’uns quants en què, a més, en trobaria d’eròtiques.

En línia amb aquestes respostes i amb el tema de les rondalles, el 10 d’agost del 2021, escriguí un post en el meu mur i en distints grups de Facebook, en què jo comentava que, “En moltes rondalles en llengua catalana de fa més de cent anys (o bé recopilades farà uns quaranta anys, com ara, per Ximo Caturla i per Cristòfor Martí i Adell), està molt plasmat el matriarcalisme (àdhuc, amb molts trets comentats per Anna Boyé[1] respecte a societats matriarcals) com també en moltes cançons recopilades per Gabriel Janer Manila, entre els anys seixanta i setanta del segle XX, però no en moltes cançons dels darrers quaranta anys.

¿Considereu que ha pogut influir més l’ensenyament de la llengua castellana i, sobretot, la seua presència en els mitjans de comunicació social i una mena de cosmopolitisme per part de polítics d’esquerres? Gràcies. La meua opinió és que sí”.

Les respostes, en el meu mur, el 10 d’agost del 2021, foren “És possible” (Ximo Caturla), a qui, sense embuts, li contestí que “En moltíssimes rondalles, lo matriarcal és un fet. En canvi, per exemple, en ‘El cançoner de Pineda’, de Sara Llorens, i amb cançons de Pineda de Mar, recopilades, com a molt , en 1930, quan s’edità aquest llibre, la quantitat de cançons matriarcals és menor (però clarament majoritària). Ara bé, en les mallorquines del llibre de Gabriel Janer Manila, molt alt. Pineda de Mar està un poc al nord de Barcelona”.

Quant als comentaris relatius a aquest tema, en el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, el 10 d’agost del 2021 i després, foren “Amb la globalització, les llengües i les cultures s’han estandarditzat, homogeneïtzat i desnaturalitzat. Les llengües ja no arrelen al territori, sinó als media i al mercat” (Vadó Pomés), “Uff, bon tema!

Penso que, per un costat, l’atenció dels menuts se n’ha anat més cap a la tele (i, ara, a les tabletes i ordinadors) que no a les paraules dels altres. Les rondalles han estat substituïdes per les sèries televisives i, fins i tot, durant uns anys, la tradició oral s’ha equiparat a ‘cosa vella’, ‘cosa carca’, fins que s’ha pogut recuperar en les darreres dècades.

Un fet important, sense cap dubte, ha estat la castellanització de la societat, i es veia perfectament com els petits, a les escoles o al carrer, jugaven usant cançons castellanes.

També hi ha hagut, lògicament, l’efecte de l’educació en castellà dels pares, que va tallar certa transmissió. També pot haver jugat un paper el fet que, abans, a les cases, vivien tres generacions (avis, pares i fills), cosa que propiciava el contacte, i, ara, cadascú viu a casa seva.
Un altre element actual és que s’han unificat moltes coses. Un exemple és la festa de Sant Jordi, on, a totes les escoles, es parla de la seva llegenda i el drac, però a cap s’expliquen històries sobre els nostres dracs (i mira que n’hi ha…), s’esborren en favor d’un de ‘general’. Una cosa curiosa és que en Joan Amades explica que, anant a recollir cançons pels pobles, una dona volia cantar-li una de nova… i va resultar que era la sintonia d’un anunci de la ràdio”. Un comentari interessant, el de Francesc Castellano Vilamu, u dels que més informació ha aportat a l’estudi sobre el matriarcalisme. Més respostes: “Sí” (Joan Claparols Vilamanyà), “I tant! És el que hem tingut, primer, amb la Dictadura i,  també, amb la Democràcia. Es fa ben palès en tots els mitjans públics i privats” (Montserrat Bosch Angles).

El 10 d’agost del 2021, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, Pura Escriva Eleneta comentà “No sabria què dir-te, de debò”.

En relació amb aquest tema, direm que l’11 d’agost del 2021, mentres cercava informació sobre el matriarcalisme en diferents poblacions, viu un comentari en Twitter (https://twitter.com/xaiecologic/status/1007178895660023808), per part de Toti, del 14 de juny del 2018, que diu així: “Històricament a muntanya hi ha hagut una estructura més semblant al matriarcat que el patriarcat. I crec que, en contra dels tòpics, a pagès les dones tenen un protagonisme molt superior que en el conjunt de la societat”. Vist des d’una altra manera, la relació que posa entre muntanya i matriarcalisme, en el cas de les rondalles, podríem comparar-la (per semblança) a la de les Illes Balears, quant al fet que lo matriarcal abunde molt més en les cançons eròtiques mallorquines que, com ara, en Pineda de Mar. De totes maneres, com diem, lo matriarcal és clarament majoritari.

Agraesc la col·laboració de totes les persones que han participat en aquest tema del treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota:[1] Antropòloga i fotògrafa catalana que ha escrit prou sobre el matriarcalisme, a partir de vivències que ha tingut en distintes cultures matriarcals del món.