El 4 d’agost del 2021, en el meu mur i en distints grups de Facebook, plasmí un escrit que deia així:
“¿Introduiríeu rondalles recopilades per Mn. Antoni Ma. Alcover, per Andreu Ferrer Ginard, per Sara Llorens, per Ximo Caturla o, per exemple, per Cristòfor Marti i Adell, en l’ensenyament de la llengua catalana, bé en els centres escolars, bé en casa, bé en la família, com un mitjà per a transmetre la cosmovisió (visió de la vida), des dels infants? ¿Per què? Gràcies. Jo, sí: per a que tinguen accés a lo que moltes generacions no han pogut en l’escola, ni en els instituts”.
Les respostes, del 4 d’agost del 2021 i posteriors, en el meu mur, foren immediates: “I tant que sí. Jo ho he viscut com a receptor per part dels meus iaios, com a pare i avi (l’altre dia contava a les meues nétes la rondalla de ‘Les tres germanes’ i la de ‘Raboseta, obri’). Com a visió de la realitat i perquè crea un llaç afectiu enorme” (Ximo Caturla). A més, Ximo Caturla, en un correu electrònic que m’envià el mateix dia, m’escrigué “Sobre el tema d’introduir les rondalles a l’escola, la vida familiar,… la resposta és sí. Un sí rotund.
Dins la família, crea un llaç afectiu molt gran entre el xiquet i la persona que conta la rondalla. A més a més, reforça l’idioma, crea simpatia per l’idioma, augmenta el vocabulari, estimula la fantasia i…. es passa bé. Tot això jo ho he viscut sent xiquet, sent pare i, ara, sent iaio. Ho tinc claríssim”. Jo li comentí que “Jo, ara, ho passe bé amb ma mare i trobe que, com tu dius, crea un vincle més (…) i molt gran”. Uns altres comentaris foren “Sí, però seria més interessant que els xiquets preguntessin als pares i altres parents, rondalles i les portessin a classe. I, com rondalles, cançons o refranys i dites. Si tan sols es llegeixen en els llibres, sembla una cosa massa ‘oficial’, però escoltades, a la família, es tornen coses vives” (Francesc Castellano). A Francesc Castellano, li responguí “Hi estic d’acord, Francesc” i Rosa Garcia Clotet, li contestà “Francesc Castellano. Jo també estic d’acord”. Un poc després, Montserrat Cortadella comentà “El comentari d’en Francesc, el trobo molt encertat”.
En el grup “Dialectes”, les respostes del 4 d’agost del 2021 i posteriors foren “Ho he fet en EGB, fa la ‘tira’ d’anys” (Ramon Navarro Bonet), “Ha faltat nombrar al gran Enric Valor, recopilador de rondalles on hi haja. I la tasca que ha fet la TV d’A Punt per apropar-les als menuts amb el programa de dibuixos ‘Catacric-catacrac’, on es narren de manera senzilla i atractiva” (Marian Mi), a qui responguí “No l’he esmentat perquè, entre altres coses, trastocà dues rondalles eròtiques valencianes. En relació amb això, hi ha un document interessant sobre etnopoètica i tabús, del 2013, a què es pot accedir en Internet.
En canvi, Ximo Caturla i Andreu Ferrer Ginard n’inclouen en les seues recopilacions. Qui trastoca, des del meu punt de vista, en el camp que ho fa, no és de fiar”. L’endemà, el 5 d’agost del 2021, Marian Mi em contestà que “No havia investigat tant sobre Enric Valor, ja que no sóc especialista en filologia i tampoc és un tema del qual estiga estrictament interessada. Tan sols havia donat la meua aportació perquè crec que havia fet una gran tasca de recopilació oral que potser ara ja estaria perduda.
He llegit l’article i, com bé diu, és un literat-folklorista, per tant, no és gens estrany que mescle les creences pròpies, les de la contemporaneïtat en què escriu i les rondalles. Al final, tots som subjectius per naturalesa i impregnem els nostres textos de la influència cultural que rebem, alguns menys i altres en excés”. A Marian Mi, finalment, li vaig adduir que “Si vols llegir-ne, d’eròtiques i sense retocs, pots fer-ho també de Maria Cardona (de rondalles eivissenques)”. Uns altres comentaris foren “Sí, és clar. Adaptades a cada edat” (Rosa Bixquert), “Jo he contat sempre als meus alumnes les ‘Rondaies’ de n’Alcover. Sempre he triat la versió nostra, en lloc de la dels compiladors europeus” (Maria Antonia Ibáñez Picó), “Jo, sí” (Maria Montserrat Morera Perramon), “A mi, de petita, me les ensenyaven a l’escola i, de més gran, vam estudiar els autors” (Montserrat Rius Malet).
En el grup “Cultura mallorquina”, les respostes del 4 d’agost del 2021 i posteriors foren “Sí. Jo les vaig conèixer a l’escola i encara les record amb tendresa. Potser que algunes tinguin missatges una mica políticament incorrectes avui en dia, però això també pot servir per tractar certs temes a l’aula i fer reflexionar els infants. Sí, rotundament sí” (Cati Febrer Adrover), “Gràcies an ses rondalles, me vaig aficionar a la lectura i també ho feren es meus fills. I, a més a més, record sa meva padrina, que no sabia llegir ni escriure, contar-me els capvespres d’estiu, en es seu pati, ‘L’amor de les tres taronges’, entre altres. Estimada[1] cultura popular, ara seria, com he llegit, en algun comentari, políticament incorrectes, però no lleva d’esser sa nostra història” (Lida Rigo Miralles).
Agraesc la col·laboració de les persones que han participat en relació amb aquest tema del treball, i a les persones que em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] Textualment.
