En relació amb la literatura matriarcal, podem incloure, per exemple, el llibre “El virgo de Visanteta”, en la versió cinematogràfica de Vicent Escrivá i Toni Fos, publicat en 1978 (2a. edició) per l’editorial Prometeo, a partir de la versió de José Bernat Baldoví (nascut en el segle XIX)[1]. Així, per exemple, llegim (pp. 35-36)
“RETOR:
Puix, xiqueta, apura, apura.
Era flor o era alficòs?
VISANTETA:
Recorde que era molt dolç
i en un ardor celestial;
alficòs no pareixia,
era més bé xirivia.
Com ell sacsava i sacsava
i era tan suau i melós
lo que en la figa m’entrava,
jo no el deixava eixir fora
per si era sant i gloriós.
Ai, quin plaer me donava!
No ho sap bé, senyor retor.
RETOR:
No ho sé? No!
És una locura.
És un premi del Senyor”[2].
Notes: [1] En l’estudi sobre el matriarcalisme, per a facilitar la lectura, farem lleugeres adaptacions del text original que figura en la versió d’aquest llibre.
[2] Aquests versos, hui, 30 de gener del 2021, els he publicats en el meu mur i en molts grups de Facebook i estan tenint èxit, fins al punt que moltes persones els passen a grups que consideren adients i en relació amb la llengua catalana.
