Tot seguit, un escrit a què he tingut accés per mitjà de Jose V. Sanchis Pastor, de Benigànim (una població valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida), qui me’l passà el 1r d’agost del 2020.
Com ell em comentà, eixe dia, es feu per a una capitania mora d’una filada de dones en el 2007.
L’he inclòs en la web perquè s’ajusta molt a escrits que han elaborat persones de tot l’àmbit lingüístic en relació a quina educació (que no a quin ensenyament) reberen quan eren xiquets o, si de cas, quan eren jovenets. Estem parlant de persones, la gran majoria, valencianoparlants per part de pare i de mare.
Afegirem dos aclariments: el nom de la deessa, en aquest cas, és Ceres, la deessa romana relacionada amb l’agricultura, amb la fecunditat de la terra. En la grega, correspon a Demèter. En canvi, Teres, en la mitologia, és el món.
Aquest text va molt en línia amb la “Cançó del gojat”, la qual figura en el llibre “Antologia eròtica”, d’Aureli Puig Escoí.
I, a continuació, la versió en valencià, feta, hui, 6 d’agost del 2020.
La dona a través del temps
La prehistòria, manufactura i ciència.
Amb el so atronador dels tabals, l’edat primigènia mor.
Ressentida pel foc, la terra es clevilla, es trenca.
La dona, eixida d’eixa edat remota, camina triomfant com un llamp d’or.
Abans, quan les notícies del dia passaven desapercebudes, sense soroll ni presses…
En l’era de la fama silenciosa… La dona, de manera callada, bategant de somnis i de vida…
Amb la necessitat de cuidar i d’alimentar els seus fills, aguditza l’enginy i, així, cuina els aliments que permeten desenvolupar el cos i l’intel·lecte…. Adobant les pells que després resguardaran del fred, fabricant vaixelles i atifells amb què emmagatzemar les sobralles, arreplegant i emmagatzemant fruits, herbes , bolets…; i utilitzant-los amb saviesa per a guarir i per a calmar mals; a poc a poc, es descobreix la menestralia, la medicina, la ciència… És la dona qui soluciona els xicotets (i els grans) problemes del dia rere dia.
La història: memòria, espiritualitat i cultura.
Asseguda a la calor de la casa; Ella, mestra del seu destí; de l’aire huracanat i ardent, fa brollar una espurna encesa i, amb el rull de la flama i obrint portes a l’experiència, il·lumina la foscor del seu camí.
Els qui abans lluitaven només per sobreviure, ara, ja segurs, emprenen una ruta nova per a donar aliment immortal a l’ànima.
Les generacions que, en la prehistòria, es perderen sense aplegar al seu destí, veieren esborrades les seues dreceres per les aigües infinites del temps, però no ho foren les seues vides, ja que, al final d’eixe camí, tan llarg i angost, aplegaren a la Unitat Amb el Gran Ésser que, invisible, dona forces a la Unitat Eternal.
La persona mira cap al seu interior i, així, descobreix la seua espiritualitat, amb la consciència en si mateix: la Cultura.
La dona, sensible i culta, en aquesta època, és la gran mitjancera entre la divinitat i els hòmens: Mestra, sacerdotessa, interpretadora dels oracles… Ocupa, sovint, llocs d’alta responsabilitat en la societat.
La dona i la mare: ecologia i feminisme.
Cos robust, com fruita assaonada.
Mare i Deessa Immortal… A imatge de la terra; lluita per a donar vida i, en el cim del Llum, la seua nissaga perdura en el temps i resplendeix com el cristall, atacat per l’Astre Rei.
La dona, com la terra: germina, floreix i dona fruit. No és d’estranyar que, aquest misteri, considerat per les primeres generacions (com també per les successives), fes que s’acollissen sota la protecció i sota l’empara de les divinitats femenines. Com la Deessa Demèter, de la mitologia grega, fem homenatge a la dona com a Mare i a la Terra Mare, defensora de la humanitat. Fem homenatge, igualment, als orígens del nostre poble. Als hòmens i a les dones, llauradors, aleshores, d’una terra tan aspra com estimada.
Benigànim,
29-4-2007
