poesia social | Malandia

Més enllà de la treva

Estats Units i Cuba fan les paus.

Miquel ja torna a confiar en Roma:

homosexual i catòlic.

Roment, dona, em diu que el demà serà millor.

Té 57 anys.

Ximo, 31 anys i… torna a treballar i en un treball just.

¡Ah!, ¡i participa en una ONG de manera activa!

The United States of America and Cuba bury the hatched.

Miquet trust, now, Rome again:

homosexual and Catholic.

Roment, a woman, says to me that tomorrow will be better.

She is 57 years old.

Ximo, aged 31 and… working again and in a well-paid.

Ah!, and he is participating actively in a NGO!

Jaume i Nathalie, cadascú fill d’una mare,

d’una llengua i

d’un continent,

inicien un camí nou: família de fet i sense voluntat de tindre fills.

En la finca viu una dona,

fadrina i de 27 anys…

i amb un fill, per decisió pròpia i lliure:

monoparental.

Jaume and Nathalie, each of them an offspring of their mothers,

of a language and

of a continent,

begin a new way:

civil family and without willing of having any children.

In the building lives a woman,

she is single and 27 aged…

and she has one child, by own and free decision:

monoparental.

Tots veïns,

tots diferents,

tots units,

com una família,

per l’esperit de contribució…

i per haver-li trobat un sentit

a la vida.

All of them are neighbours,

all of them are different,

all of them are united close,

as a family,

by spirit of contribution…

and after have discovered them a life

meaning.

Òbric la porta i…

tots,

a l’uníson i

amb una pancarta davant,

criden ben fort:

¡Demà, millor!

I open the door and…

all of them,

in unison, and

with a placard in front,

are shouting very loud:

Tomorrow, better!

No puc evitar-ho i

decidisc ajuntar-me amb ells:

I can’t avoid it and

I decided to get together with them:

¡¡¡ja en som més!!! ,

now we are more!!!

crida un jove acompanyat d’un xiquet.

shouts a teenager going with a kid.

I tots…

¡¡¡Demà, millor!!!

And all of us…

Tomorrow, better!!!