El sentiment de pertinença a la terra en Pere Capellà i Roca (1907-1954).
Una altra entrada en què copsem el matriarcalisme, mitjançant el tema de què tractem, és “Terra meva (Pere Capellà i Roca)” (https://www.endrets.cat/textos/terra-meva/6094), de la web “Endrets”, on figura el poema “Terra meva”, del mallorquí Pere Capellà i Roca (1907-1954):
“Terra meva
Terra meva, terra meva
on m’esperen els meus vells!
Evocar-te és sempre
omplir la meva ànima
dels records més bells.
La meva infantesa…!
bressol de la mare;
aquell campanar
de la veu tan clara,
voltat d’oronelles;
el camp verd —tan verd!—
tremolar d’esquelles,
que és com la rialla
de les bergantelles.
La serra olorosa
tupida de branques,
l’oratge del mar
ple de veles blanques;
la cançó primera
que em dictà el dolor,
i aquella mirada
que era un resplendor
d’aquella morena
del primer amor”.
Com podem veure, en aquestes dues estrofes, relaciona la terra vernacla amb les arrels (els vells), però també amb la infantesa i amb la maternitat. Això, junt amb el campanar, les aus de la zona, els camps (en plena primavera), les jovenetes i el primer amor que tingué. A banda, inclou part de la natura autòctona, com ara, la serra i la mar (lo interior i lo extern).
En acabant, vincula lo tel·lúric amb els ancians i amb la bellesa dels records, els quals fan que la seua vida estiga més plena:
“Terra meva, terra meva
on m’esperen els meus vells!
Evocar-te és sempre
omplir la meva ànima
dels records més bells”.
Afegirem que, com en els Pobles matriarcalistes, el jove que retornarà al poble, s’hi sentirà acompanyat i, més encara, esperançat, entre d’altres coses, per la vitalitat dels majors (ací, la velleta) i veurà que l’amor juvenil (en qui ell també confiava) està a les mateixes:
“Quan torni a ca nostra
d’aquell jovençà
que va partir un dia
ja sols quedarà
aquella esperança
mala d’apagar
d’un cor que no es cansa
jamai d’esperar.
La meva velleta
sortint a la porta
ressuscitarà
l’alegria morta,
i aquella morena
de l’amor d’ahir
m’ofrenarà els llavis
cansats de patir
espantant la pena
per somriure amb mi”.
Finalment, altra vegada, escriu que la terra d’on prové continuarà en la memòria, és a dir, la terra on nasqué i on viuen els seus familiars i d’on conserva les millors remembrances:
“Terra meva, terra meva
on m’esperen els meus vells!
Evocar-te és sempre
omplir la meva ànima
dels records més bells”.
En línia amb entrades “terra meua” o semblants, el 18 de novembre del 2024 trobàrem la composició “Terra meva” (https://www.cassadigital.cat/noticia/221654/terra-meva), de M. Dolors Godoy Rotllens (nascuda en 1929 en Cassà de la Selva, una població catalana de la comarca del Gironès) i publicada en la web “Cassà Digital” (sobre Cassà de la Selva), en què es reflecteix el sentiment de pertinença, la qual aparegué el 2 de juny del 2024:
“TERRA MEVA
Terra meva estimada,
per què ens fan sofrir tant?
Però tinc una fe arrelada
que em diu que no passaran.
Els que ens estan governant
des d’aquest país veí,
fer-nos callar no podran
malgrat tot el seu verí”.
Per tant, la poetessa continua esperançada i amb molta espenta. Després, com a senyal de força i d’obertura, posa
“Remarem contra les ones
pel nostre mar d’esperança.
Potser plorarem a estones
però seguirem sense recança”.
A més, l’escriptora està en nexe amb la llengua catalana i amb la fidelitat a la terra:
“Seguirem, sempre endavant,
defensant bandera i parla.
La llengua que estimem tant
no podran mai apagar-la”.
Al capdavall, exposa dos trets que empiulen amb el matriarcalisme català: la connexió amb lo terrenal (amb amor) i, en el cas de Catalunya, la sardana (símbol de la relació amb els altres i de lo col·lectiu).
“Com t’estimo, terra meva!
Com et volen conquerir!
Però lluitarem sense treva,
l’amor ens fa resistir
i, amb les mans ben agafades,
com la sardana ballant,
esborrarem les petjades
que els botxins van deixant”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
