Arxiu d'etiquetes: Miquel Torner de Semir

Art matriarcal de catalans molt oberts, fins i tot, en el camp de lo eròtic

 

Tot seguit, parlarem sobre un artista que he conegut per mitjà de Facebook, Miquel Torner de Semir, un artista català nascut en Santa Pau (la Garrotxa) en 1938. El 17 de novembre del 2020, quan ja feia unes setmanes que el coneixia i que, més d’una vegada, rebia xicotets vídeos seus o bé fotografies d’obres que ell havia fet, en veure dos vídeos i un quadre, passí a fer-li l’escrit següent:

“Bon dia, Miquel. Està interessant la teua pintura i, en eixe sentit, vull fer-te unes quantes preguntes. ¿En quina població nasqueres i on vius? ¿Quin és l’art que predomina entre les persones de la teua edat i que són d’arrels catalanes o que s’han integrat molt (fins i tot, lingüísticament i cultural) en Catalunya? ¿És un art, més bé, orientat cap a lo matriarcal, cap a lo que es sol dir femení, com ara, lo religiós, lo interior, la comunitat, el grup, etc. i, al mateix temps, receptiu, però obert als altres i a lo que passa pel món? Gràcies. És que he observat que et dediques prou a fer quadres de temàtica religiosa, però no mística. Són preguntes per a un punt de l’estudi que faig sobre el matriarcalisme, el de l’art matriarcal, molt present en els comtats catalans, en temps de l’estil romànic, com he pogut llegir en un llibre de Diether Rudloff. Una forta abraçada”.

Unes hores després, em responia així: “En principi, tot és Maderno, diguem, Patrimonial. Unió és matrimoni, abans de Lilith, la mare terra i els mariners no diuen el Mardin, la mar, com la Mare Terra, la matriu còsmica.

Vaig néixer a Santa Pau, al castell. Sóc la darrera persona que va néixer a aquesta baluerna de la Catalunya vella. Vinc d’una nissaga carolíngia, Semir, Sigue[1] Mir, victòria famosa. Sóc gran i vol dir que faig el que sé fer, pintar com un instrument d’una força que va més lluny de mi mateix. No penso gaire, actuo. Quan era jove, vaig pensar i filosofar molt, potser massa. Ara tinc els ulls de cor i miro amb els de dins. Miro de pintar, no entendre la condició humana. Els vells, ens toca posar-los una mica fora de tot. Salut, feina.

Continua sempre amb la teua curiositat. És un bon camí saber el per què de les coses”.

La meua resposta, el mateix 17 de novembre del 2020, fou “Doncs jo, ara, he trobat que lo que fa que la meua vida tinga sentit, és dedicar-me a indagar sobre el folklore en relació amb la llengua catalana i amb les arrels catalanes dels valencians que parlem el català i, per descomptat, de lo que té a veure amb el País Valencià i amb lo que fou el Regne de València”. I, a continuació, li enviava dues fotos amb tots els punts que, el 22 d’abril del 2019 (l’endemà del dia de Pasqua), em proposí que inclouria l’estudi que començaria després de rematar el dels Sants de la Pedra: u sobre el matriarcalisme català i la seua presència en el segle XXI.

En acabant, continuà el seu escrit: “Els catalans de l’Urgell, d’on veniu vosaltres, com jo, de la Catalunya vella, varen venir amb el rei En Jaume, de la Catalunya vella”. I, en relació amb l’art, addueix que “Tot és matriarcal. Eva (abans, Lilith, la matriu còsmica). No diem ‘patrimoni’, per la procreació, diem ‘matrimoni’; els mariners diuen ‘la mar‘, no ‘el mar’i que, a més de ser “l’última persona viva que ha nascut al vell castell de la Marca Hispànica, de Santa Pau (a la Garrotxa), sóc pintor, tasca dura però intrigant: els ajuda (i ajuda als altres) a  veure coses amagades, sons, instruments,… d’una força que ens depassa[2]i, a través de les nostres elucubracions, esbrinar la condició humana. Vosaltres, valencians, veniu de l’Urgell (parleu ‘baixines’, ‘xiquet’, com els de Lleida). Vàreu venir amb el Rei En Jaume. Per cert, també un avantpassat meu es deia Bernat Semir, de la Marca”.

El 18 de novembre del 2020 m’envià, entre altres coses, una foto de Lilith, envoltada de colors més aïna foscs, però, com ara, amb el color roig i una miqueta de verd i en què apareixia una dona amb les mamelles i el pubis al descobert, molt semblant a una segona que representava una mescla de Lilith (de cintura en amunt i nua, per la banda davantera, mostrant els pits). I, immediatament, li comentí: “Precioses, les fotos.

Una aprovació de lo sensual i de la sexualitat femenina, de la regeneració, de la fecunditat.

Impressionant.

Mai no havia conegut un artista tan vinculat amb aquest estil. Mai.

Tinc 49 anys”.

Tot seguit, m’enviava una altra foto, però en què apareixien Lilith (de cintura en amunt i mirant l’espectador) i Eva (de cintura en avall i com si miràs a terra) i li comentí “Em recorda la clàssica Sirena” ja que apareixia en unes rondalles recopilades per Sara Llorens, en Pineda de Mar, i que havia llegit feia més d’un mes. Ell em preguntava si em referia a la sirena vinculada a Odisseu i, jo, que, a penes sé de mitologia, no li responguí. Però, a continuació, Miquel Torner deia que considerava adient “que investigues la Mare, la dona, el matriarcat. Recomane que miris, a través de Google, l’escultor Aristides Maillol, català com nosaltres. Era de Banyuls”.

Agraesc la col·laboració de les persones que col·laboren en l’estudi sobre el matriarcalisme, a les que em fan costat dia rere dia i, per descomptat, la disposició que sempre ha tingut l’artista Miquel Torner de Semir, davant qualsevol pregunta que li he fet.

 

Les fotos que exposem ací me les envià Miquel Torner de Semir i són obres seues.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Notes: [1] En el text original, “sigue”.

[2] En el DCVB, el verb “depassar” figura amb el significat de “Passar al davant”.

“Les dones tenien una religiositat molt arrelada” i molt oberta

 

En línia amb el matriarcalisme plasmat en les paraules de Jaume Molsosa i en la rondalla esmentada en l’entrada anterior, com escriguí en el meu mur i en distints grups de Facebook el 13 de gener del 2022, “En moltes rondalles mallorquines, és la filla del rei qui tria com ha de ser el seu futur marit (i futur rei) i qui, finalment, el tria de manera responsable. No ho fa ni una junta, ni son pare, ni sa mare. ¿Què opineu? Gràcies”, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 13 de gener del 2022 ens comentaren “Això hauria de ser sempre” (Pilar Ortiz De Paz) i, en el meu mur, el mateix dia, “Que fa molt bé” (Francisca Farre).

Quant al fet de relacionar, com ara, la religiositat popular amb les dones, podem agregar que, en línia amb el llibre “Àngels i monstres”: personatges masculins en la narrativa breu de Mercè Rodoreda[1], d’Antoni Maestre Brotons, el 14 de gener del 2022 férem una pregunta en Facebook, per a veure com es reflectia el rebuig del dogmatisme a què feia al·lusió l’autor[2] i, eixe dia, en el grup “Dialectes”, ens comentaren “Les dones anaven a missa, però molts homes es quedaven drets al fons de l’església, per parlar de les seves coses. O s’esperaven a fora, en grupets, fins que les dones sortien.

Jo ho he vist pel Bages, als anys 50 i 60[3](Maria Montserrat Morera Perramon), a qui Maria Elena Morato afig “I, els que entraven a missa, a l’hora del sermó, sortien a fumar un cigarret.

A mi, m’ho va explicar mon pare[4]i Maripepa Brustenga addueix “I fumant. I, si algú entrava, era just abans de la consagració, perquè, així, la missa, ‘ja valia’”.

Igualment, en el grup “Cultura mallorquina”, el 14 de gener del 2022, Agnès Matas plasmà “Missa, els diumenges i festes de guardar; resar el rosari i confessar-se, la meva àvia, sempre. I, per si de cas, un glop d’aigua ‘del Carmen, bendita’. El meu avi, més lliure, no feia res. I nosaltres, ja, res de res”.

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 14 de gener del 2022 ens escrigueren “Lo que vaig viure a la meva família era que les àvies i mares tenien una religiositat molt arrelada i ens ho van transmetre. En lo que es refereix als homes, totalment d’acord amb lo que dius[5](Pilar Ortiz De Paz), “’Mossèn Mateu, / en té un flabiol / per les beates, / per les beates / que en porten dol. / Sota els llençols, / hi varen trobar / una beata / i un capellà. / D’aquí va néixer / un Àngel de Déu, / que semblava / a en mossèn Mateu’, en ritme de balls jota” (Miquel Torner de Semir). En aquestes paraules de Miquel Torner, un pintor nascut en 1938 i d’idees avançades, no sols en lo sexual sinó de línia matriarcal (representa molts quadres vinculats amb la maternitat com també amb una sexualitat que podríem associar amb el matriarcalisme), veiem que, si bé hi havia religiositat (així com, per exemple, també l’hem trobada en connexió amb els Sants de la Pedra, que tenen part de les seues arrels en la cultura grega, per mitjà de la deessa de l’agricultura, Demèter), era molt oberta, com també es pot copsar en el llibre “El Comú Català”, de David Algarra (i en escrits plasmats per ell en la seua pàgina de Facebook), fins al punt que, “A finals del segle IX en l’àmbit rural es comença a establir una nova institució jurídica amb uns drets territorials exclusius: la parròquia (…). La parròquia era molt més que el conjunt de feligresos que s’hi reunien en l’església per rebre els sagraments, també era una forma d’estructuració de la ruralitat, en un principi en mans de laics, que fins al segle XIII no va formar part de l’estructura secular dels bisbats” (p. 108).

Podem parlar, per tant, d’una religiositat oberta, matriarcal, que, a més, està en nexe amb l’actitud molt oberta de moltes dones, atenent als comentaris que ens fan, quan els plantegem el tema.

A més, cal destacar que, així com, per exemple, els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, en moltes poblacions valencianes, també reben el nom familiar “els Santets”, en moltes rondalles de tot l’àmbit lingüístic, Jesús i Sant Pere apareixen com dos hòmens a qui, d’alguna manera, se’ls tracta de vós”, això és, que se’ls té respecte i, igualment, confiança, un tractament intermedi entre el “vosté” (molt formal) i el “tu” (molt informal).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i que el fan més fàcil i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes:[1] Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983) fou una escriptora catalana.

[2] En les seues àvies, o bé en les seues mares, si havien nascut abans de 1920.

[3] Del segle XX.

[4] En relació amb Reus, Maspujols i Cornudella, com em comentà a la pregunta d’on tenia lloc això.

[5] Té a veure amb que “el model de masculinitat es caracteritza per l’antimilitarisme, el rebuig del dogmatisme i el pactisme” (p. 30 del llibre d’Antoni Maestre Brotons).