En relació amb la literatura matriarcal, podem incloure, per exemple, el llibre “El virgo de Visanteta”, en la versió cinematogràfica de Vicent Escrivá i Toni Fos, publicat en 1978 (2a. edició) per l’editorial Prometeo, a partir de la versió de José Bernat Baldoví (nascut en el segle XIX)[1]. Així, per exemple, llegim (pp. 35-36)

“RETOR:

Puix, xiqueta, apura, apura.

Era flor o era alficòs?

VISANTETA:

Recorde que era molt dolç

i en un ardor celestial;

alficòs no pareixia,

era més bé xirivia.

Com ell sacsava i sacsava

i era tan suau i melós

lo que en la figa m’entrava,

jo no el deixava eixir fora

per si era sant i gloriós.

Ai, quin plaer me donava!

No ho sap bé, senyor retor.

RETOR:

No ho sé? No!

És una locura.

És un premi del Senyor”[2].

Notes: [1] En l’estudi sobre el matriarcalisme, per a facilitar la lectura, farem lleugeres adaptacions del text original que figura en la versió d’aquest llibre.

[2] Aquests versos, hui, 30 de gener del 2021, els he publicats en el meu mur i en molts grups de Facebook i estan tenint èxit, fins al punt que moltes persones els passen a grups que consideren adients i en relació amb la llengua catalana.