L’agraïment en poemes de literatura matriarcal.
En línia, com ara, amb temes de la vellesa, però, ací, com una manifestació de l’agraïment cap a qui ha dedicat a la vila part de la seua vida, mitjançant una professió viscuda amb humanisme, hi ha unes quantes composicions en el llibre “Poemes 2000/2011”, de Rosa Rovira Sancho, per exemple, en “A la Dra. Conxita Capsada” (p. 62), escrita “En els 25 anys de treball a Monistrol”. La poetessa no sols tracta sobre la part laboral, sinó, principalment, la psicologia d’aquesta metgessa:
“Vint-i-cinc anys practicant medicina
són noces d’argent per la professió,
guiada per l’estela que t’il·lumina
fas de la feina una afició.
Ens prodigues nobles lliçons de metgessa
inesgotable, sempre amunt i avall,
tot enfortint l’esperit amb nitidesa
floreix la proesa de fer un bon treball”.
Com podem veure, apareix el tema de la faena ben feta (tret molt vinculat amb el matriarcalisme català) i el cor net. A banda, l’escriptora afig que la Dra. Conxita Capsada és una dona
“Disposada sempre amb benevolència
i et reconeix com doctora eficient,
malgrat hi hagi boira, malgrat faci vent,
a atendre al pacient amb eficiència
malgrat caigui pedra o un sol roent”.
Per consegüent, no apareixen mots empiulant amb el lideratge, ni amb fer justícia social, ni amb apoderament, ni a res semblant. L’aprovació li és atorgada per la vila (sense necessitat de premis), ans a través de xicotets detalls: la paraula, el poema, etc… Al cap i a la fi,
“Has fet amb el poble un nus d’aliança
omplint d’optimisme al malalt desfet,
i tot receptant remeis plens d’esperança
guareixes amb cura al pacient inquiet.
Un quart de segle encara no cansa
per prosseguir la feina alegrement,
Monistrol t’agraeix la teva bonança”.
He conegut metges (ací, hòmens) que, un poc abans de retirar-se o quan ja tenien més de setanta anys, em deien que gaudien de la professió, de l’humanisme, de l’empatia…
Un altre poema en què l’autora de Monistrol de Calders plasma el mateix tema és “A la Conxita Forcada i Paquita Rifà” (p. 77), dues mestres:
“Jo voldria, trobar belles paraules
que servissin de fe i agraïment,
per lloar una tasca dins les aules
dedicada al teu bon ensenyament.
Has donat el millor de la saviesa
a un estol d’alumnes petits i grans,
instruint la quitxalla amb fermesa
i empentant una escola de germans.
Recollint el gresol del teu mestratge
com eslògan d’una esmena de profit,
desitgem tinguis ànims i coratge
i el teu nom no caigui mai en oblit”.
Empiulant amb això, una altra persona dedicada durant molts anys a l’ensenyament (i que en gaudia), Pere Riutort (1935-2021), un pedagog mallorquí que visqué la meitat de la seua vida en el País Valencià i que treballà per la introducció de la llengua catalana a nivell eclesial i en el camp escolar, en la seua explanació (en la versió del 2018), comenta que “Actualment, encara, molts docents se m’atansen per agrair-me el que va suposar, per a ells, aquell material didàctic i la seua metodologia, el qual avui dia usen en classe mitjançant fotocòpies”. I recorde que, una vegada, quan ell encara vivia en la ciutat de València, li demaní si havia aconseguit crear escola (això és, si tenia seguidors). I ens respongué que sí: cinc persones.
Finalment, direm que són persones interessades per la seua tasca, fins al punt que, en el cas de l’històric mestre, amb huitanta-sis anys (en el 2021), encara llegia i escrivia.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Nota: A continuació, exposem unes paraules que, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, escrigué ahir Antoni Gelonch, en Twitter: https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1898271215099474118?t=BhzQwG_QLjNDoQ6W0PqtsQ&s=09: “La meva aportació al Dia Internacional de les dones (que hauria de ser cada dia…).
He publicat ja 400 biografies de dones en l’àmbit de l’art, de la reflexió, sobre el fet artístic, investigadores i pioneres en diversos àmbits. Bàsicament, catalanes, però no només. Trieu”. I, en acabant, adjunta quatre fotos (un de cada u dels llibres).
En acabant, comenta que, “Per a fer aquests quatre llibres, hi he passat hores i hores, sense cap afany de protagonisme, però mostrar la feina feta em sembla un acte d’informació útil. Totes les causes nobles, com el feminisme, necessiten aliats, i jo intento ser-ne un, i no deixaré que m’hi excloguin”. Li he respost: “Bon dia, Antoni,
Jo faig un estudi sobre el matriarcalisme català (…).
Avant les atxes i gràcies per la vostra tasca.
Una forta abraçada”.
assemblea-pagesa-6f (1)
