Prosseguint amb literatura matriarcal sobre festes i plasmada en el llibre “Consells, glosses i records”, de Ramon Tanyà i Lleonart, hi ha uns quants poemes relatius a la comarca d’Osona. En el primer, titulat “Mercat del Ram – Vic” (pp. 92-93), posa que

“El Mercat del Ram de Vic,

és d’arraigada [1] solera,

arrenca d’un temps antic,

amb joia suau, i placentera[2]”.

 

 

En acabant, indica com s’organitzava i com es desenvolupava:

“Amb flors, palmes i palmons,

es guarnien les finestres,

amb carteres il·lusions,

es concertaven ‘requestes’.

 

Pagesos i vianants,

esperaven amb del·lera[3],

l’arribada onejant

de la fira ramadera.

 

Cavalls, poltres i aviram,

omplien carrers i places,

amb fileres ramblejant,

de bones menes i reces[4]”.

 

 

Per tant, en aquesta festa, s’aplegaven llauradors, gent vinculada amb lo rural, persones que hi eren de pas i, igualment, ramaders. Això enllaça, per exemple, amb l’entrada “Mercat del Ram a Vic” (https://firescatalanes.cat/fires/mercat-del-ram), en la web “Fires catalanes”, quan diu que el seu origen es remunta al segle XIII i que, “Inicialment, (…) va començar com una trobada destinada a la venda de bestiar i altres productes agrícoles. Amb el pas del temps, s’ha transformat en un esdeveniment més diversificat (…), com aliments artesanals, roba, artesanies i molt més”. També captem que continua essent “un punt de trobada important per a locals i visitants durant la Setmana Santa”, tret que copsarem en la segona composició.

A banda, l’escriptor afig que

“Ja el dia abans del Mercat,

tot era ple, hostal i fondes,

s’agombolava el veïnat,

tothom, es feia les ondes”.

 

Molt avançat el text, Ramon Tanyà i Lleonart addueix que aquest aplec 

“És un espill, comarcal,

amb garlandes florejades,

és bell i gentil finestral,

pel camp, poblats i prades” (p. 93).

 

En el següent, el qual és una recordança d’u que recopilà el poeta de Gurb (qui havia nascut en 1909), i que es titula “Mercat del Ram de Vic” (p. 94, ací, amb lleugers retocs), diu així:

“Recordança del 1935.

 

Festa anyal, autèntica rialla,

redós primaveral, que endolça el cor,

finestral de bat a bat de jovenalla,

enardint els sembrats, ben ruixats d’or.

 

Curulla d’esplendors i d’esperances,

espill de novells jorns, del temps antic,

estrella radiant, de recordances,

d’aquells mercats, transcendentals de Vic”. 

 

 

Aquestes paraules podríem empiular amb el fet que Setmana Santa se celebre, poc o molt, un poc després (si cau baixa) de l’inici de la primavera; i, si no, en el mes d’abril.

Per això, exposa

“Renovació d’un cel brillant d’estrelles,

dins el mar blavós del Mercadal,

flairós el camp, de flors i de roselles,

garbuig d’amor, balanceig d’hostal”

 

 

com també versos que evoquen els tres dies de Pasqua, en què els més jóvens cercaven amb qui començar a festejar, una altra forma de trobada:

 “És l’estampa, romàntica i senzilla,

de les fires, germanes, del temps vell,

de l’enllaç, de l’hereu i la pubilla,

del petó, l’arracada i l’anell”.

 

 

Finalment, en nexe amb la Quaresma, addueix que aquest acte comarcal

“És l’estendard de la Santa Quarantena,

que embolcalla, amb gest galant, el Vic creient,

el ram de llor, que servirà d’ofrena,

com el brandó, de cera verge al Monument!”. 

 

 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes: [1] Castellanisme, substituïble per “arraïlada”.

[2] Literalment, en lloc, com ara, de les formes “plaent” o bé “plasent”, com posa el DCVB.

[3] Literalment, en lloc de “deliri”.

[4] En l’original, en lloc de la forma genuïna “reses”.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)