Una altra narració que figura en l’obra “El rondallari català”, del folklorista de Collbató, i en què es reflecteix el matriarcalisme, el paganisme i el paper de la dona (anciana i tot) i molt significativa, tot i que és curteta, és “La vella i el santcrist”:

“Una vegada, en una casa, van arrencar un gran cirerer i, de la soca, en va fer un santcrist per a l’església i encara els en va sobrar per a fer uns tres quartans.

Vet aquí que la vella de la casa, que era molt devota, cada dia anava a fer oració a l’altar del Sant Crist i deia:

-¡Ai, Redemptor meu, germà dels tres quartans de casa, tan bones cireres que fèieu i que us hagin posat així!” (p. 183).

En primer lloc, com a aclariment, direm que, com ens escrigué Joan Marrugat en un missatge acompanyat d’una foto el 16 de setembre del 2025, “Un ‘tres quartans’, una mesura per a líquids”.

Sobre el simbolisme de l’arbre, direm que té molt a veure amb lo femení, amb la fusta (i, de pas, amb la Mare) i que, igualment, ha estat sagrat i relacionat amb la fecunditat i, així, amb la renovació de la vida i amb la connexió d’ençà del passat (les arrels) fins al futur (les fulles i els fruits, en aquest relat, les cireres).

Adduirem que, encara que, en aquest cas, la transformació i el trasllat han donat bon resultat (recordem la dita catalana “Arbre vell i trasplantat, més aviat, mort que arrelat”), apareix un altre detall que podria empiular amb el pas de la cultura ancestral i vernacla a una altra: el fet que el vegetal (enllaçat amb la casa, amb la tradició autòctona, amb els ancestres i amb la vellesa) siga arrancat de soca-rel i només conserve una part de lo que era inicialment. És més: muda d’un ambient pagesívol a u de caràcter religiós.

A banda, l’anciana, qui era molt d’Església, parla amb qui encarna el futur: amb el seu fill (ací, Jesucrist en la creu). ¿Vol dir-nos la dona que, d’ençà d’aleshores, l’indret haurà de carregar una nova creu, en haver estat privat de molt del llegat avial? ¿És un nexe camperol amb la figura de Nostra Senyora i amb el contacte amb el Fill, Jesús, fins al darrer moment i, àdhuc, quan ell ha estat castigat, encara que, artísticament, resulte compensat per la seua presència en el temple?

Malgrat això, amb la provecta, capim que hi ha un empelt entre la casa pairal i el Sant Crist.

Finalment, com que la color de les cireres és roig i l’època en què major fruit dóna el cirerer és entre maig i juny i, fins i tot, pot començar a fer-ho en abril, ens trobem davant un relat centrat en la primavera de la vida (la infantesa) i en el principi de la joventut (el mes de juny). Al meu coneixement, aquesta narració evoca el pas del paganisme molts segles arrere (i, si no, en llocs de Catalunya on continuaria ben arraïlat en el segle XIX) al cristianisme oficial i institucional, eixe que, per la força, hauria tractat d’expandir-se i d’establir-se entre els habitants de la zona i en el món rural català.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Nota: Tot seguit, adjuntem la foto esmentada del tres quartans.