Reprenent el tema de la maternitat en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, es reflecteix, per exemple, en ”Benvinguda princeseta” (p. 78), quan diu
“Vàreu fer la prometença
d’estimar-vos constantment,
de cuidar-vos l’un a l’altre
mentre l’amor va creixent.
Ara neix una poncella
(…) que omplirà la llar de joia
i d’amor angelical (…)
i omplireu les seves galtes
de moixaines i petons.
Petonets plens de tendresa
i amoretes per gaudir,
de l’amor que uneix els pares
serà llum pel seu camí”.
Per consegüent, apareix un naixement ben acollit i en què els pares connecten amb el nen i, de rebot, amb l’infant que tots portem dins i que representa la bonesa i, igualment, la creativitat. Cal agregar que, com en altres escrits, figura el verb comprometre’s, amb un significat pròxim al de jurar, fet que ens evoca el tret matriarcal de ser home (o dona) de paraula.
No estranye que l’escriptora de Monistrol de Calders, després, pose
“Benvinguda princeseta
formes part d’un gran gresol,
portadora d’alegria
resplendent com raig de sol”.
Una altra composició amb un estil semblant, i en nexe amb la naixença d’un nin, és “Per molts anys, pares” (pp. 103-104), en què l’autora indica que
“Va ser data remarcada
la del vostre casament,
quaranta anys fa que us uníeu
amb un SÍ llançat al vent.
(…) Poc després d’uns quants esforços
va arribar un xicotet,
un bon noi i responsable
sóc en Marc, ‘el patufet’.
I més tard arriba a casa
un noiet molt agraït,
amb el nord un xic pampana
el Francesc, és ‘el petit’.
(…) I a tu mare, què et direm?
que tens bon temperament,
i que ens has donat l’espurna
d’estimar-nos fermament”.
Altra vegada, la dona és qui fa de motor de la família, qui més afavoreix un esperit compacte entre els diferents membres que la formen.
A banda, la poetessa també li diu
“que la vida és per gaudir-la
plenament a cada instant”.
Al capdavall, l’escrit torna a la parella i a la seua tasca educativa:
“Al costat de la família
entremig dels bons companys,
camineu i aneu fent via
sortejant els averanys.
I amb el cor ple de gaubança
i uns bons pares que estimem,
tots units en aquest dia”.
Un altre poema relatiu a la maternitat i, més aïna, centrat en la vinguda d’un altre nen a la casa, és “A la Mireia i en David” (pp. 141-142), en què podem llegir
“per l’Eudald neix un nou dia
ple de llum i resplendor.
Amb gaubança i alegria
celebrem el seu bateig,
per donar-li l’embranzida
necessària pel floreig.
Arribada benvolguda
desitjada per tots dos,
per omplir la llar de joia
i deixar enrere les pors.
Superant amb valentia
(…) amb els cors entrellaçats”.
Així, capim que hi ha un vincle estret i fort entre els membres de la família i acostats i veïns i lo maternal: el col·lectiu farà valença al nounat, perquè, de la mateixa manera que una flor que obri el capoll en aplegar la primavera, ell puga despuntar i tot.
Adduirem que el nin ha estat ben rebut i que això comporta que els pares conserven el lligam que els ho ha aplanat.
Àdhuc, tot seguit, Rosa Rovira Sancho exposa
“Tu David ets entusiasta
enamorat i molt feiner,
saps molt bé cuidar família
ets pagès i ramader.
Mireia restauradora
en les mans tens un gran do,
t’agrada molt fer cosetes,
manuals de bon ressò.
Vas aprendre a fer patchwork
a fer mitja, fer ganxet,
fas bona fotografia
tot fent coses pel ninet”.
Aquests versos relatius als pares són interessants per al tema del matriarcalisme: 1) un pare que fa de protector i papers més aïna maternals (com en altres Pobles matriarcalistes) i 2), quant a la dona, potser també en contacte amb la natura (la fotografia) i amb uns trets prou en línia amb el paper assistencial i de qui acull bé els xicotets detalls de la vida.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)