Enllaçant amb la “Dansa de la Gala”, la qual figura en el llibre “Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. De juliol a desembre”, del folklorista Aureli Capmany i publicat per Edicions Sidillà, de la Bisbal d’Empordà, en el 2019, podem llegir que “Hi ha altres advocacions com són la de la Mare de Déu de la Roca Prebera, a Torelló; la de Granyena, en el seu santuari, situat a l’horta de Lleida, on se celebra un concorregut aplec. Igualment, a la parròquia de Sant Pere dels Arquells, es festeja la Mare de Déu de Montpeó i, el tercer diumenge d’aquest mes [, setembre], són commemorats els Dolors Gloriosos de la Mare de Déu a la població de Campdevànol, on es balla la cèlebre dansa coneguda amb el nom de la Gala, que té la particularitat de ser dansada per un sol ballador, el qual està obligat a ballar-la amb totes les dones i fadrines que es presenten a la plaça, abans que aquestes puguin entrar en dansa, formant parella amb altres balladors. (…) En aquesta dansa, es destaca el galer, això és, el dansador, perquè galeja totes les balladores ruixant-les amb l’aigua perfumada que s’escapa de l’almorratxa, ballant cobert i vestint les millors robes (…).

Aquesta dansa té una originalitat molt destacada, ja que no es té notícia que n’hi hagi una altra semblant (…).

L’esmentat personatge, o sigui, el galer, trenca dansa amb la batllessa, això és, la muller de la primera autoritat municipal de la població; després, dansa amb la campessa, o sigui, l’esposa del terratinent que facilita el camp on es dansava, quan el poble no disposava de plaça apropiada per celebrar aquesta fets; segueixen, a continuació, les pabordesses; les dues entrants i les sortints, ja que anyalment es renoven; i, finalment, totes les balladores presents” (pp. 124-125). Per consegüent, destaca la terra (el camp), un tret matriarcal, com a lloc on es desenvoluparà la dansa. Ben mirat, addueix que, “A mesura que el temps passa, (…) s’ha simplificat un xic la dansa i s’ha anat donant-hi més relleu les quatre pabordesses, que hi participen més. És per això que, tot sovint, s’aplica a la Gala el qualificatiu del Roser.

 En resum, és aquesta una dansa cerimoniosa que prolonga les ballades populars el dia de la festa major i que els veïns de Campdevànol conserven perquè la repeteixen anyalment en aquest tercer diumenge de setembre” (p. 126).

Com podem veure, la figura de la dona és de primera línia (la dona del terratinent) i no és un home qui la tria, sinó que ho fa amb l’esmentada esposa. Igualment, capim les pabordesses (clavariesses), qui, amb el temps, han pres un paper més important encara. Al capdavall, direm que la festa és vinculada amb una de les estacions associades a lo feminal: la primavera d’hivern.

En nexe amb aquesta dansa, el 7 de novembre del 2023 en parlí per telèfon amb ma mare i em digué que, en una celebració de danses a què havia assistit pocs dies arrere, “Hi havia huit o deu xiques i només tres xics” que hi ballassen. Altrament, ens agregà que “Eixos, tots els balls que feien (duren una horeta) i, al final [ del ball], peguen un botet”.

Com a afegitó, però sobre el fet de manar les dones, ma mare (1943), després que jo li hagués comentat sobre la mare de Pere Riutort i la política (com també que son pare consideràs que les dones manaven millor) i que, en Andorra, abans de poder votar les dones, elles deien als marits què havien de votar (i que ells ho solien fer), m’indicà[1] “Manar les dones, sense ser nosaltres, les dones, dominants.

La política també implica molt la butxaca. I les dones, a l’hora d’administrar el dia rere dia, poden interessar saber ‘Si mana este o aquell, estarem millor’” i, com a remitjó, ens deia que sa àvia paterna (Consuelo, nascuda en 1878), cada dia portava “un sac de fesols de 15kg o de 20kg al tramvia”.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] En aquest cas, relatiu al paper de la mare de Pere Riutort, segons lo que ell indica en l’explanació (en la versió del 2018).