Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme, fins i tot, en el capellà i en el seu paper de cap i amb la confiança del poble, és “Altres lladres a Rodés”, la qual figura en l’obra “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”. Així, llegim que “El capellà de Rodés tenia fama de posseir diners, la qual cosa féu néixer les ganes de fer-se ric, a més d’un, sense haver de treballar” (p. 41), detall amb què es plasma la preferència del Poble per les persones (i per les accions) de bon cor.

Amb aquesta finalitat, s’ajunten tres hòmens, fan possible que no toquen les campanes i, a més, “s’endugueren el capellà a la rectoria, on, després de molt insistir, els va donar 36 duros que tenia amagats sota l’orinal” (p. 41).

Per tant, el capellà depositava (àdhuc, materialment) la seua confiança en lo femení (ací, plasmat per l’orinal com a atifell de recepció), sota l’orinal (i no en la mirada posada en l’ascetisme, ni en lo místic), això és, en el món terrenal, de la mateixa manera que, en molts relats, les riqueses romanen sota una campana o dins de la terra: la dona i la Mare Terra.

A banda, afegirem que una cançó prou coneguda, “L’orinal”, relaciona aquest vas amb les cases riques, detall que empiula amb el capellà d’aquesta rondalla.

Adduirem que el mossèn, com que li demanaven més i ja no ho feia, rebé “fins a un total de trenta-sis punxades (…), però el capellà no parlà. Després, fugiren a corre-cuita del poble.

La gent va rescatar mossèn, que aconseguí salvar la seva fortuna, ja que els diners els tenia amagats dintre de les peses del rellotge de paret, calculat per tal que anessin bé. Les dues peses eren plenes d’or” (p. 41). Comentarem que, el 19 de març del 2023, encuriosits, cercàrem la paraula “rellotge” en el “Diccionari eròtic i sexual”, de Joan J. Vinyoles i Vidal junt amb Ramon Piqué i Huerta, i veiérem que sí que tenia un significat eròtic. Així, col·loquialment, s’empra per a referir-se al penis i, igualment, ho plasma amb uns versos trets del llibre “Sexe i cultura a Mallorca” (p. 123), de Gabriel Janer Manila: “Bon vespre, polit ramell; / anit venim a fer gloses / per demostrar ses amors / d’En Joan des Coll d’En Boix / que té un rellotge per vós / que toca es quarts i ses hores”. Com que les dues peces eren d’or, podem pensar que el capellà estimava la sexualitat. Recordem que la paraula “peça” es refereix al conjunt del penis junt amb els dos testicles. 

En una altra narració de l’obra de Joan Bellmunt i Figueras, “Robatori a Surp”, també copsem la cooperació, tret, tradicionalment, molt relacionat amb lo matriarcal, encara que ací ho faça entre lladres. Abans, direm que Surp i Rialp són dos parts del terme municipal de Rialp, en la comarca del Pallars Sobirà: “Un dia que la gent de Surp havia anat a Rialp, ja que n’era la festa major, aquella colla d’aimants dels béns d’altri, van fer via fins a Surp. Van deixar guaites en els camins i, fins i tot, un lladre va pujar al campanar per donar l’avís, si algú s’acostava a la població, amb un toc de campana: al so d’aquest senyal, els altres fugirien vers un lloc convingut” (p. 43).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les de ment oberta i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

Nota: Com que hui és la festa de la cremada de les falles, sobretot, en el País Valencià (hem sabut que, en el primer terç del segle XX, també se’n feien en Tarragona, segons report en Viquipèdia), hem considerat adient oferir un article de Manuel Sanchis Guarner, resumit i publicat en el llibre “Llebeig”, de Pere Riutort (pp. 97-98).

A banda, hem aplegat a pensar que les falles podrien tenir un origen matriarcalista, entre altres coses, pel seu estil comunitari, de grup i, com escrivia Manuel Sanchis Guarner, per la relació amb la Mare Terra: “l’home, no sotmès al treball i l’angoixa, hi reconeix la ‘mare terra’ i (…) el món regala suport i recer als fills que el miren amb ulls festejadissos” (p. 98).