Arxiu d'etiquetes: article periodístic

Librarian Shares Her Love of Books with a Bike-powered Mobil Library // Una bibliotecària compartix el seu amor pels llibres amb una bicicleta que fa de biblioteca mòbil

General, , , , , , ,

Librarian shares her love of books with a bike-powered mobile library

By: / Per: Cat Johnson

October 5, 2015 / 5 d’octubre del 2015

 

In 2013, school librarian Alicia Tapia created Bibliobicicleta, a free, mobile library pulled by bike. Since then, Tapia and Bibliobicicleta have rolled up to San Francisco parks, farmers markets, museums, and beaches to distribute free books and help spread a love of reading.

Bibliobicicleta holds around 100 books, including selections for people of all ages, lifestyles, and interesets. It attracts atttention wherever it goes.

“Of course, kids are a little more brave to just approache the bike,” Tapial told GOOD, “but adults -if they’re not too cool- will stop and see what it’s all about.

En el 2013, una bibliotecària escolar, Alicia Tapia, creà Bibliobicicleta, una biblioteca lliure i mòbil tirada per una bicicleta. D’aleshores ençà, Tapia i Bibliobicicleta s’han presentat en parcs, mercats d’agricultors, museus i platges de San Francisco amb la intenció de distribuir llibres de manera gratuïta i d’ajudar a escampar l’amor per la lectura.

Bibliobicicleta porta, si fa no fa, 100 llibres, fins i tot, per a persones de qualsevol edat, estil de vida i interessos. Atrau l’atenció allà a on va.

“Per descomptat, els xiquets són molt més atrevits a l’hora d’acostar-se a la bici -comenta Tapia a GOOD-, però els adults (si no són massa freds) es paren un moment a vore de què va tot això”.

 

Pulling Bibliobicicleta up and down the hills of San Francisco is no easy task. It’s hard work going up hills and unsafe coming down them. Tapia recently launched a Kickstarter campaign to raise funds to by an electric bicycle tot help navigate the city streets and expand the range of Bibliobibciclteta. With three days to go, she has raised $1,500 of her $1,100 goal.

Portar la bicicleta amunt i avall, pels turons de San Francisco, no és una tasca fàcil. És dur treballar pujar cims i insegur baixar-los. Tapia, recentment, llançà una campanya, Kickstarter, per a recaptar fons per a la compra d’una bicicleta elèctrica que li permetera navegar pels carrers de la ciutat i donar a conèixer la finalitat de Bibliobicicleta. Als tres dies d’haver-la iniciada, ja n’havia recaptat 1500$… ¡en lloc dels 1100! que s’havia marcat com a objectiu.

 

Font: Esta notícia està inicialment treta de la web de Positive News amb l’enllaç http://www.shareable.net/blog/librarian-shares-her-love-of-books-with-a-bike-powered-mobile-library?utm_content=2015-06-22%2017:49:23&utm_source=Vertical Response&utm_medium=Email&utm_term=Librarian%20%shares%20her%20%love%20of%20books%20with%20a%20bike-powered%20mobile%20library&utm_campaign=Bike-Powered%20Mobile%20Library,%20New%20Freelances%20Union%20Study,%20%20Tiny%20House%20Jamboreecontent.

 

The future of the working week // El futur de la setmana laboral

General, , , , ,

The future of the working week

Author: / Autor: Lucy Purdy

 

 (…) The city council in the Swedish city of Gothenburg has trialled a programme of six-hour working days, hoping the move could create a healthier and happier workforce. In Japan -where a culture of overwork is particularly ingrained- the government is considering making it a legal requirement for workers to take more days of paid holiday each year.

(…) L’ajuntament de la ciutat sueca de Gotemburg ha posat en prova un programa de treball de sis hores al dia, esperant que el canvi puga crear mà d’obra més saludable i feliç. En el Japó, on hi ha una cultura del treball dur i durant molt de temps que està molt arrelada, el govern està estudiant la possibilitat de crear un requisit legal per a que els treballadors es prenguen més dies de vacances pagades a l’any.

 

And in the UK,  a YouGov survey last year found that 57 percent of workers would support a four-day week, something championed by the New Economics Foundation. It says a “normal” 40-hour week is neither natural nor inevitable and insists a shorter, more flexible working week would be good for people, the environment and the economy too. (…)

I, fins i tot, en el Regne Unit, un estudi realitzat l’any passat per YouGov tragué que el 57% dels treballadors donaria suport a una setmana laboral de quatre dies. També afig l’informe que la jornada “normal” de 40 hores ni és natural, ni inevitable i insistix en un fet: una setmana laboral més curta i més flexible seria bo tant per a la gent, com per al medi ambient, com per a l’economia. (…)

 

Font: La traducció que figura ací és la de l’article, amb el títol que apareix en la plana 16, mentres que el titular de l’enllaç correspon al de la portada del número 83, Work less, play more: The future of the working week (‘Treballar menys, jugar més. El futur de la setmana laboral’) : http://positivenews.org.uk/2015/economics_innovation/17295/work-less-play/.

 

 

 

 

 

Emer O’Toole: “I’m glad my body hair can be read as a political statement” // Emer O’Toole: “Estic contenta que els meus pèls del cos puguen ser vists com una declaració política”

General, , ,

Emer O’Toole: “I’m glad my body hair can be read as a political statement.”

The Irish Times essay /  Article del The Irish Times

This week Roísin meets and greets autor, academic and noted feminist Emer O’Toole.

Esta setmana Roísin es troba i saluda a l’autora, acadèmica i feminista destacada Emer O’Toole.

 

They discuss how Emer has strived to shrug off some of the world expectations of her as a woman, and how the world has responded. They also discuss the many slangs terms for breasts.

On gender equality: “I think a lot of people thing that equality is a gentle progression and, you know sure, it’s all changing and it’ll be fine, I’ll wait and equality will come. That is not the case… we have more equality because of campaigners and because of the tireless work of activists.”

Elles tracten sobre com Emer lluità per traure importància a algunes de les seues expectatives personals i com a dona, així com sobre responia el món. Tractaren, igualment, molt termes de l’argot sexual referent als pits de dona.

Sobre la igualtat de gènere: “Crec que moltes persones pensen que la igualtat és una evolució suau i, com que estàs segura que tot està canviant i serà magnífic, ‘Esperaré i la igualtat vindrà’. Això no és així… ja que tenim més igualtat gràcies a les persones que la defenen i gràcies a l’inesgotable esforç d’activistes.”

 

 

On body hair: “I’ve been hairy beastie for half a decade I think . I was doing a lot of work on breaking down my gender assumptions and reading a lot of theory, and I was increasingly uncomfortable with the extend to which women have to modify themselves to be considered, not even attractive, but simply normal.”

Sobre els pèls del cos: “Crec que durant mitja dècada em tenia com un insecte pelut, una persona poca-solta. Estava treballant molt per a tirar per terra els meus supòsits sobre el gènere i llegint molta teoria, la qual cosa em permeté, cada vegada més, mostrar-me inconformista amb la idea segons la qual les dones han de canviar des d’elles mateixes per a que se les tinga en compte, ni tan sols per a ser atractives, sinó, simplement, per a ser “normals”.

 

 

Font: Article traduït a partir de l’original, del diari irlandès The Irish Times. Ací teniu l’enllaç: http://www.irishtimes.com/life-and-style/people/emer-o-toole-i-m-glad-my-body-hair-can-be-read-as-a-political-statement-1.2273903.