Prosseguint amb el sentiment esmentat en poemes de l’escriptora de Monistrol de Calders, el copsem en la composició “Fira del Moianès” (p. 80), la comarca catalana on es troba la vila on ella viu:
“Aquest any Monistrol obre la porta,
acollint una fira de tardor,
presentant: Moianès turisme i lleure,
i enjoiant capaçment l’aparador.
Per donar a conèixer la riquesa,
convertint la trobada en germanor,
dels deu pobles que formen la comarca
ben units per l’amor de l’escalfor.
Benvolgut habitant del territori
benvingut el qui és un visitant,
si fruïu de la festa i les parades
i gaudiu d’aquest dia apassionant”.
Com podem veure, els versos atorguen més importància a la connexió amb la terra i amb els altres (trobada, germanor, units, comarca, benvolgut,…) que no a lo individual. A banda, com si l’escriptora fos un guia turístic, desitja que, qui pren part en la Fira del Moianès, en gaudesca i, altrament, li comenta alguns detalls, per exemple, de menjar i de treballs manuals fruit de la menestralia (els quals, més d’una vegada, solen tenir un paper, si més no, interessant en aquests actes):
“És bonic de trobar-se la gentalla,
fent el tast del gustós ‘guàrdia civil’:
pa amb tomàquet i al mig una arengada
i el raïm clou l’àpat molt gentil.
I un record dels amics amb cortesia,
un obsequi dels destres manuals,
treballant compartint les alegries
i enllaçats per uns actes culturals”.
Al capdavall, com qui toca els peus en terra i frueix de manera moderada, Rosa Rovira Sancho escriu
“Confiem que com sempre l’energia
ens vigili que tot conclogui bé,
i esperant continuï l’embranzida
de poder retrobar-nos l’any que ve”.
Una altra composició de la mateixa corda, i en l’obra “Poemes 2000/2011”, és “Poema dels Sancho” (p. 88), dedicat a tots els familiars Sancho. Així, captem
“Guilleries, Guilleries,
terra dels avantpassats,
entremig de la boscúria
hi van viure reservats.
Prop del Ter, i en una platja
la Caseta de Querós,
una llar de gent afable
i caràcter bondadós.
Els senyors, eren els SANCHO
i les dones SABATÉS,
la llavor de gran família
varen fer que s’escampés.
Meravella de contrada
(…) Ja portem tot fent història
cinc i sis generacions.
(…) Recordant-los amb estima
ens trobem un cop a l’any,
per reviure la nissaga
cada cop amb més afany.
Tots creixen en abundància
i cada any som uns quants més,
tots plegats al volt de taula
(…) Festegem-ho i celebrem-ho
amb alegria i bons afanys
(…) que perduri per molts anys”.
Per consegüent, no sols copsem un vincle amb lo tel·lúric (la casa, el bosc, la comarca) sinó entre els familiars i, a més, en la taula i tot. I, això, junt amb una revifalla del parentiu.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
