En el 2010, em digué un amic: “La cultura valenciana és matriarcal”. Però, més encara, em feu unes quantes explicacions i, en una d’elles, comentava que, quan un marit i una muller valencians i valencianoparlants, passegen agafats, la dona ho feia per l’esquerra i, en paraules seues que encara recorde, “agarra a l’home amb el braç de la dreta. Encara que ell parega que mana, perquè ensenya la mà dreta”, per exemple, en un local on hi ha moltes persones. I rematava la conversa: “Però és la dona qui mana, no l’home”.

A mitjan desembre del 2020, i com jo havia dit a Jose V. Sanchis Pastor, passí una foto seua al meu mur, junt amb l’escrit següent:  “Foto facilitada per Jose V. Sanchis Pastor.

La dona és a la banda esquerra i l’home ho fa a la dreta de la dona. Són els pares de l’avi matern de Jose V. Sanchis Pastor, el dia de la boda, celebrada en l’any 1909.

A més, la dona posa el braç dret damunt del muscle esquerre de l’home, semblant a quan la dona agafa l’home, per exemple, mentres passegen, pel seu braç dret, fet que es tradueix en què la dona és qui controla.

¿Teniu fotos semblants a aquesta, en què la dona aparega a la dreta, segons mirem frontalment, i que siguen, com a molt, de 1930?”.

El fet de limitar-ho, a tot estirar, a 1930, partia per si, durant la II República (1931-1939), hi havia hagut canvis atenent a la visió de l’esquerra republicana i, a més, tenint present el paper que hauria fet el franquisme (1939-1975). En línia amb aquestes paraules, direm que, el 8 de gener del 2021, Àngels Moran Navarro, m’envià unes fotos i aquest escrit: “La parella esquerra són els meus sogres (casats a Castella), però la de la dreta, són els tiets casats a Reus i en tots dues són les dones a la inversa del que dius. Per què?”. I, immediatament, li responguí que “Ho atribuesc, per lo que hi ha en estudis sobre les cultures matriarcals, al fet que, és la dona qui comanda, però de tal manera que mentres que atorga moltes facilitats a l’home, als fills, als ancians, etc. Estem parlant d’una cultura en què, com diríem ara, es promou una societat més igualitària.

Per això, hi ha algunes opcions que van en la mateixa línia: 1) les fotos fetes a l’aire lliure, en molts casos, reflecteixen més el matriarcalisme (home/ esquerra, dona/ dreta), que no les que estan fetes en estudis” i, a més, li vaig adduir que “Com més anem cap al passat (cap a mitjan segle XIX), més fotos hi ha al contrari de les que m’envies”.

Al moment, Àngels Moran comentà “Ja. I t’asseguro que, sobretot, las tiets de Reus, com en els meus pares, era la dona la que dominava la situació i l’economia”.

Tot seguit, li responguí “Si. Una altra cosa, per exemple, és quin punt de vista tenia el fotògraf”… en relació amb el tema de la posició que havien de tenir cada membre de la parella, no solament en la foto, sinó els motius, temes en què no entrem en aquest estudi. I, ella escrigué “Potser”.

De fet, hui, 8 de gener del 2021, he pogut veure que, en la pàgina de Facebook de l’organització “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar[1]” (d’on he tret una foto publicada el 8 de maig del 2020 i corresponent a unes noces de 1959) com també, per exemple, en el grup de Facebook “Fotos antigues de Barx[2]” (que també he consultat hui), n’hi ha moltes fotografies, fins i tot, ja dels anys setanta, en què, mirant la foto, la dona és a la dreta de l’home i, més d’una vegada, la dona…, amb el seu braç dret, agafa l’home.

Notes: [1] Sant Llorenç des Cardassar és una població de la comarca del Llevant, en l’illa de Mallorca.

[2] Barx és una població valenciana de la comarca de la Safor.