En el llibre “Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI”, de Vicent Pitarch i de Lluís Gimeno, també hi ha uns passatges en què es plasma el matriarcalisme, fins i tot, en lo eròtic, com ara, en l’obra “Col·loqui de dames”, que també degué redactar-se cap a 1485, quan diu
“Jo viu venir, a poc instant,
una casada,
de les belles la triada,
molt galana:
no us penseu que fos squerrana”[1] (p. 46).
En un altre passatge d’aquesta obra del segle XV, es plasma un erotisme en línia amb el matriarcalisme:
“Mirau detràs, quines grans olles
de mamellots!
Sembla truja amb los fillots
que d’altri cria
esta dona, que es beuria,
jo crec, Favara
(¿I no han començat encara
aquest Ofici[2]?)
A Déu faria sacrifici
qui cremàs
aquests canonges, en un ras[3]
el bisbe i tot;
mai veureu que diguen mot
d’Hores ni Missa;
en lo gran pagell o llissa
ells hi dispensen;
amb faisans i pagos[4] vencen
llurs apetits;
llop qui els fes donar bons crits,
o coure fus![5]
Lo sobrepellís[6] que cus
és del degà:
sap Déu que entorn me va
dels anys ha tres;
sempre em parla de diners
per fer-me sua;
al cor li faça mala bua[7]
si m’abelleix!
Amb ull lo mir[8], que en[9] té bon feix,
punyal de Vic[10]!
Bé em daria en lo melic
a cada tret!
Bé deu fotre en un arret
vegades dos;
gos li clau[11] los penjadors[12]” (pp. 58-59).
Agraesc la col·laboració de les persones que m’han facilitat informació en relació amb lo eròtic, amb lo sexual i amb lo matriarcal vinculat amb la llengua catalana i, per descomptat, a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Textualment. “Esquerrana” vol dir ”desmanyotada”, que, com veiem, no és el cas de la dona, que està ben considerada.
[2] Es refereix als Sacres Oficis.
[3] Sense contemplacions.
[4] Paons.
[5] Fos.
[6] En el DCVB, figura com “Vesta blanca de fil, amb mànegues molt amples o volades, llarga fins a la cintura o un poc més avall, que els clergues duen sota la sotana en les processons, enterraments i altres actes litúrgics”.
[7] Entre les definicions que figuren en el DCVB, s’acosta molt una que ve a significar, “mal”, “dolor”.
[8] Mire.
[9] Els recopiladors, en una nota, indiquen com “reticència, aplicada al membre viril” (p. 59), això és, a una acció de callar (en aquest cas, el penis, l’home), però deixant-la entendre.
[10] En el “Diccionari eròtic i sexual”, de Joan J. Vinyoles i Vidal i de Ramon Piqúe i Huerta, veiem que “punyal de Vic” és un eufemisme de “punyeta”, és a dir, de “masturbació”, en el País Valencià.
[11] Li clave les dents, li mossegue.
[12] Testicles.