Tot seguit, inclourem un romanç escatològic que cita Aureli Puig, qui comenta que, “per la seua escriptura i temàtica, estimo de finals del segle XIX o inicis del XX. El seu contingut escatològic és ben curiós i és al meu parer una mostra reeixida de composició popular valenciana, que no puc estar-me d’oferir-los tot seguit:

 

Romanç del cagalló[1]

A tots los que m’escolten, siguen,

senyores o senyors, en molta,

humilitat los demano l’atenció, per

què parlaré de les coses, parlaré

del cagalló.

 

El cagalló és una gran cosa,

per tots los caps i cantons,

si tires per la substància

fa bons rabaeus i bons melons,

i si tires pels perfums,

és veritat fa molta pudor,

més si el cagalló no fora,

al cap de sis segons,

mos se faria una panxa

que pareixeria un tambor,

i al cap de cinc o sis dies

entre guixes, naps i cigrons,

ai quines panxes més grosses

ai quins culs més redurs

tots los hòmens i xiquets

i les dones sobretot,

anirien rechinflan,

per tots los caps i cantons.

 

Quan un home té caguera,

i va aguantant-se els calçons,

i va apretant les anquetes,

pa que no els ixca la pudor.

El pobret passa un mal rato,

hasta que ha fet la funció,

ajupit, plantat, assentat,

com a ell li pareix millor,

després de fer la faena,

descansa com un senyor,

si un home no cagara,

s’aniria fent tan gros,

que els mateixos pantalons,

no podrien aguantar-ho,

es trencarien els botons,

sabeu de què vos llibreu[2]”  (pp. 159-160).

 

 

Notes: [1] El transcrivim textualment.

[2] Literalment, en lloc de lliureu.