Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿miraven la terra com una cosa «sagrada»? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 16 d’octubre del 2026 comentaren «No» (Lurdes Gaspar), «Com a cosa ‘sagrada’, no; però, com una seguretat de futur, sí» (Josep Ferrer Ferrer), «Tant no sé, Lluís, però si que l’estimaven» (M Pilar Fillat Bafalluy) el «No. Que jo sàpiga, no. Per a cultivar verdures i per a tenir fruites, sí» (Àngels Sanas Corcoy), «No crec que tinguessin pensaments tan elevats. Era, pràcticament, l’únic mitjà de subsistència, però molt dur» (Xec Riudavets Cavaller), «Sí… La terra, per a la meva àvia, filla i néta de pagés, era estimada dia rere dia i ens ensenyà a tots que l’hem d’estimar perquè ella… era la total riquesa del pagés» (Lydia Quera), «Jo crec que sí!! Perquè venia de pagesos i la terra, per a ells, és sagrada!!! I jo, com a descendent d’ells, també l’estimo molt i la respecto.

Visca la terra…; i la catalana, molt més!!!!!» (Roser Canals Costa), «Que era important, sí. Quan hi havia crisi, qui treballava la terra, almenys, menjava. Potser no tenia massa diners, no tenia vacances, no….; però, menjar, en tenia.

Manta vegades: l»estraperlo’ anava així. Jo et dono açò, a canvi d’ous, de patates…» (Maria Dolors Sala Torras).

En el meu mur, el 16 d’octubre del 2026 posaren «Sobretot, per a l’àvia paterna, la terra era molt important, perquè la família la treballava i l’havia viscuda des que era petita» (Rosó Garcia Clotet).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.