El 15 de desembre del 2020, en el meu mur, hi hagué els comentaris següents: “De llevant o de ponent, de la dona siguis parent” (Ricard Jové Hortoneda), “A Batea, dèiem ‘Home mort i potent, de la dona siguis parent” (Miguela Maijó Adrià), “Així és, Lluís” (Jose V. Sanchis Pastor).
El 15 de desembre del 2020, en el grup “Dialectes”, Maria Montserrat Morera Perramon escrigué “El meu avi tenia una rajoleta que deia ‘Casa sensa dona, barca sensa timoner’[1]” i Rosa Bixquert deia “Jo tinc entés que és com diu la primera accepció. És com allò de ‘Qui casa una filla, guanya un gendre; i, qui casa un fill, el perd’: es va fent més a la família que a la dona”. A més, Mercè Romà Gannau escrivia “’Fes que d’allà d’on vingui el vent, de part de la dona, en siguis parent’! Al Pla d’Urgell. Vol dir el mateix: la dona sabrà com fomentar les relacions” i, el 25 de desembre del 2020 i posteriorment hi hagué escrits, com ara, “Si, de la família, vols ser, de part de la dona has de ser” (Pili Pilar), “Val més ser amic de la madona que germà de l’home” (Maria Nicolau), “Vingui d’on vingui es vent; de sa dona, siguis parent” (Magdalena Bernat Oliver), “Sa madona du es maneig” (Joana Font). A més, el 5 de gener del 2021, Antoni Jaume agregà “Si vols anar bé, t’has de fer amic de sa madona”[2] i Francesc Xavier Llorca Ibi plasmava “Per llevant o per ponent, de la dona, sigues parent”.
El 16 de desembre del 2020, en el grup “Amics de les frases en català”, Francisca Fontanet Martorell posà[3] “Siga d’on vengui es vent; de sa dona, sigues parent”. El 26 de desembre del 2020, en aquest grup, Miquel Aulet Bolasell deia “Parent de la dona siguis”.
Igualment, el 25 de desembre del 2020 i posteriors, en el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, Dolors Agulló indicaren“Una dona fa una casa, una dona la desfà”, “Bufi d’on bufi el vent, de la dona siguis parent” (Conxita Caus Torres), “L’home proposa i la dona disposa”[4] (Salvador Nieto Pons), “Qui té un bon marit, a la cara, ho porta escrit. Qui té una bona muller, no cal escriure-ho en un paper” (Eva Freixas Godayol), “A casa, les decisions, les pren la meva dona. Jo sols prenc les importants, però resulta que, d’aquestes, no n’hi ha mai cap” (Cloti Seres). A més, el 27 de desembre del 2020, Rosa Hernández narrà aquesta anècdota: “El veí marroquí, quan decidim alguns, junts, neteja d’escala, que tenim una gent i, segons quins temes, s’empra, diu ‘Qüestió de la meva dona’ i, molts, ‘Això és qüestió de la meva dona’. El carnisser de davant, varen anar a explicar lo de la llum i altres més econòmics ‘Eso es cosa de mi mujer, yo no sé [de qué] habláis con ella, que es la que entiende”. Aquestes coses que ‘És cosa de la meva dona’, ho trobo simpàtic, perquè els grans masclistes, les dones hi porten tot”.
Una altra frase que enregistràrem, exposada per Ferran Miró, en Facebook, el 25 de desembre del 2020, fou “La dona en fa l’home”[5].
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Hem transcrit la dita literalment.
[2] El mateix dia, però en el grup “Paraules Ebrenques”, Maria Teresa Ortiga Mulet escrigué un refrany molt semblant: “Si vols estar bé; de la dona, en sigues parent”.
[3] Literalment.
[4] Ma mare, quan, durant eixos dies, li vaig llegir aquest refrany, em digué que hi estava d’acord. Jo, també.
[5] Literalment.
