Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿triaven la néta més preparada? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 21 de juliol del 2026 i posteriorment comentaren «Triar? Per a fer què? (Lurdes Gaspar), a qui responguérem «‘Triar’: seleccionar una persona entre unes quantes o més.

Hi ha Pobles en què la matriarca (qui fa de cap de tot un grup) tria la xiqueta que considera que conservarà més la tradició matriarcalista i el sentiment de pertinença a la terra.

Igualment, hi ha famílies de Catalunya en què qui ho fa es decanta per qui més s’identifica amb la terra, Lurdes» i ens adduí «Ni idea»; «No crec que fessin distincions» (Xec Riudavets Cavaller), «No s’hi va escaure» (M Pilar Fillat Bafalluy), «No sé com respondre.

Les meves iaies: la paterna era padrina, a la meva germana, quatre anys més petita que jo.  I la materna li era el iaio, per tant, n’era la preferida. Com que jo n’era la gran, jo els portava l’aigua de la font, que no teníem aigua corrent (‘omplia gerres de terra’), a comprar, a rentar la roba, etc.

Em vaig casar i vivia amb els pares. La iaia materna estava al llit nou anys i la cuidava la mare: no tenia salut.

La iaia paterna vivia sola i va acabar a la nostra casa. Qui la pujava les escales i qui la baixava al coll era jo; ella no sabia on es trobava: tot li era indiferent. Però la materna continuava preferint la meva germana. 

Em dolia i em dol, però qui recorda totes les coses de la iaia (valors, històries, rondalles, etc.), sóc jo. Per tant, estic agraida per tot el que vaig aprendre.

La meva germana ha sortit beneficiada amb els pares. També, de visita curta, de tant en tant, rialletes i els relleus de l’hospital. El meu marit, els caps de setmana, més de deu anys, totes les vacances per diversos hospitals. Jo diria que he estat jo, sense cap pretensió, la més preparada.

La gent que m’envolta és autèntica; la seva, una interessada com ella. És molt important i gratificant que sigui encertat!

Jo tenia una tia de qui sempre vaig seguir els seus consells com també la mare. Eren dones sàvies. La mare no era tampoc la preferida, ans al contrari.» (Àngels Benaiges Martí), «No ho sé pas» (Daniel Gros), «Pràcticament, no han conegut els néts» (Octavi Font Ten), «No ho crec. És clar que jo vaig ser la primera de les nétes, l’ase dels colps» (Montserrat Cortadella), «No ho recordo. Segur que volia sempre no crear favoritismes» (Roser Canals Costa), «No t’ho puc dir. Jo n’era l’única» (Maria Dolors Sala Torras), «No te’n puc dir res» (Anna Babra), «No crec. Una àvia tenia disset néts; i, l’altra, set. I tots eren igual de lliures i de tractats» (Lydia Quera), «No. En ma casa, no triaven ningú, érem tots iguals, tots els béns eren per a tots a parts iguals… L’única condició que va posar ma mare era que la casa materna fóra per a mi (jo era l’única xica)… Com que jo la volia, tal com va dir ma mare, els meus germans em van vendre la seua part.

Ma mare en va triar: sabia que jo continuaria la casa endavant i que no la vendria… Si això és triar, sí que en van triar: a mi, LA FILLA» (Carmen Mahiques Mahiques), «La meva àvia catalana va triar la meva germana gran, la primera néta seva, per comunicar-li el seu poder de parar una hemorràgia i per les pregàries a fer.

Triar la més arrelada a la terra, a la tradició, també devia existir aquí» (Lucila Grau), «El pare era fill de pagesos (el quart fill de vuit) i va voler fer-se mosso d’esquadra, però era un enamorat del camp.

Estic segura que, si ell hagués tingut unes terres, jo seria la que conservaria la tradició dels Aixut. Quan jo podia, sempre anava al camp amb ell. La meva germana, del camp, molt poc. M’agradava anar al camp a collir la verdura i portar-la a vendre al mercat. Sempre recordant la meva terra ferma…» (Júlia Aixut Torres), «As meu cas, no.

Sempre n’hi havia una, de més estimada» l(Maria Galmés Mascaró).

En Twitter, el 21 de juliol del 2026 posaren «Potser triaven la néta més ‘creient’ (a casa, deien ‘creient’ en el seny d’obediència)» (Montserratp).

Agraesc la generositat dels participants esmentats.

Una forta abraçada.