Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre els jutges? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 30 de gener del 2026 comentaren “Els feien molt respecte i molta por alhora” (Angelina Santacana Casals), “No ho sé” (Lurdes Gaspar), “Com ara: toca bruta” (Lydia Quera), “Que n’hi havia uns que es deixaven subornar… Injustícies de la vida, com també ara!!!” (Roser Canals Costa), “No crec que en tinguessin una opinió formada: eren l’autoritat i no hi havia discussió” (Xec Riudavets Cavaller), “Persones molt respectables i de poder confiar en els seus consells” (Margarita Pou Marfany), “Que si el trencaves, no n’hi havia més” (Fermín Carbonell Barbera), “Nooo” (Àngels Sanas Corcoy), “No n’havíem parlat mai de res, llevat de coses quotidianes com lo que es parla d’infant a una persona vella” (Daniel Gros), “Res en especial” (M Pilar Fillat).
En el meu mur, el 30 de gener del 2026 plasmaren “Mu mare deia ‘No hi ha res més tort que la justícia'” (Conxeta Fortesa).
En nexe amb la meua família, diré que el 30 de març del 2021, durant una visita a ma casa, ma mare em digué “El pare de la meua àvia Consuelo [ la paterna, nascuda en 1878,] era jutge.
Ell fou qui, en un juí, sospitava d’un home que enganyava i, en un moment del juí, li digué ‘Allí tens una taca’. I l’altre home, immediatament, passà a intentar llevar-se-la i, aleshores, el jutge es posà de part de qui sí que havia estat honest”.
Ben mirat, el 3 d’abril del 2022, en una altra visita, ens tragué que l’àvia Consuelo deia “Las costumbres hacen leyes” perquè les sentències eren com eixa dita, mots que no fallaven, que eren una realitat i ens ho indicava fent amb la mà dreta el senyal de rectitud, mentres que la baixava verticalment. Agregà que la padrina solia emprar-la per a casos de vicis i que, “en castellà, tenia més força… perquè era la llengua de la justícia” (sic).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
