Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿la terra, les havia fetes com eren? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 21 de novembre del 2025 comentaren “Crec que sí. La terra l’estimaven de tot cor, la cuidaven. I cantaven fent les feines (plantant, recollint i, fins i tot, rebolcant-se, amb carícies). Jo, moltes vegades l’acompanyava; i totes dues, a terra. I crec, de veritat, el mateix. Les viandes més bones” (Lydia Quera), “Van viure el pas de garrofers a tarongers. Molta feina” (Lurdes Gaspar), “Sí: eren genuïnament catalanes” (Joan Prió Piñol), “Supose que sí” (Octavi Font Ten), “Jo no ho sé” (Àngels Sanas Corcoy), “Condicionaven prou” (Fermín Carbonell), “La terra i la societat d’aquells temps, fins i tot, les dificultats i el silenci imposat” (Anna Babra), “Doncs, un ‘Crec que sí!!?’. Ella era la petita de deu germans. Una mare (la meva àvia) molt treballadora. I ella ho va mamar” (Roser Canals Costa),“En el cas de la meva àvia, totalment. El fet de viure a pagès: tot i gaudir de privilegis que, segurament, molts de la vila no tenien, tothom s’havia d’arremangar per a treballar, l’amo i tot (el meu besavi).

Com deien, al matí, quan t’aixecaves, t’havies de lligar fort les espardenyes. La vida també era dura. I els horaris i els costums que tenia a pagès, mai els va deixar, fins i tot, ja quan era velleta: aixecar-se molt d’hora, cercar (en molts casos) la cura amb les herbes abans que a la farmàcia, el continuar tenint conills i gallines a la vila, les caminades diàries pel camp, la serietat i la paraula donada, etc..

Només a l’hivern, quan aconseguíem que vingués a Barcelona (perquè, a Moià, feia molt de fred i casa seva, tot i ja viure a la vila, era un casal de quatre plantes i una pallissa), doncs era que no s’aixequés abans de les nou del matí” (Àngel Blanch Picanyol), “Ho desconec” (Xec Riudavets Cavaller).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.