Continuant amb poemes de Rosa Rovira Sancho en què apareix el tema de la maternitat, el copsem en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”. Així, en els versos de “Vostre niu” (p. 9), diu

“Prodigi pels pares

és l’arribada d’un fill,

tu vas ser la primera

en aquest feliç niu.

 

Poncella de rosa

del nostre jardí

rossinyol que canta

refilant al matí”.

 

 

Primerament, pensàvem que es tractaria d’una xiqueta (la poncella), qui, com l’ocell que canta a l’eixida del sol, ho fa en el moment del dia que va unit amb la infantesa: de matí. Ara bé, el mateix dia que escriguérem aquests versos, el 25 de març del 2025, la poetessa ens comentà amb aquests mots en un correu electrònic: “el  vaig dedicar a la meva primera filla, en el seu casament”. 

Igualment, l’autora exposa al nen com serà l’educació que rebrà del seus pares:

“Et porta i et guia

pel camí de l’amor,

dolçor i alegria

sereu un sol cor.

 

La vida i la casa

perquè compartiu,

amb dies de glòria

serà el vostre niu”.

 

En una altra composició del mateix llibre, titulada “Lluna de juliol” (p. 37), la mare és representada per la lluna (qui, de primeria, ja és més gran que la xiqueta i va acompanyada dels estels, els quals simbolitzen els seus fills) i farà valença a la nena. La xiqueta, a mitjan nit, amera l’aroma de l’hortènsia i es dirigeix a la dona i mareta:
“Una lluna tafanera

treu el cap per l’horitzó,

els estels que l’acompanyen

volen fer-li un petó.

 

Digues lluna encisadora

que em véns a veure a mi?

Jo estic aquí a la fosca

vine a fer-me llum aquí!

 

Tu seràs la meva musa

mentre no pugui dormir,

escriuré en el silenci

i una cosa t’he de dir:

 

Ets la lluna platejada

a tots deixes encisats,

sota teu hi han abraçades

i petons d’enamorats!”.

 

 

O siga que, per una banda, fa acte de presència la mare protectora i que facilita el bon son dels infants, la mare que acull, la mare inspiradora per a l’escriptora i, àdhuc, la mare (ací, vinculada amb el color argent, associat a l’obagor) que fa possible un ambient de confiança entre nuvis i entre parelles d’enamorats.

Un altre poema en què es reflecteix lo afectiu és “Felicitats mare!” (p. 49), fet per a un encàrrec. Cal dir que captem un lligam entre la figura materna i l’arquetip del rei (però en una dona) i que una cosa no exclou l’altra:

“De Sant Mateu tens un estel

que et guia cada matí,

de Navarcles una vida

que dia a dia va fent camí.

 

Amb l’Antoni et vas casar

(…) i amb l’Alícia i el Francesc

feliç unió, va ésser coronada.

 

Ets la reina de les mares

de la vida i de l’amor,

ets la joia predilecta

que hi ha dintre el nostre cor”.

 

 

Adduirem que, tot i que els versos tenen a veure amb l’aniversari d’unes noces, se centren més en lo maternal:

“et volem felicitar,

(…) et volem recompensar.

 

Felicitat en aquest dia

amb la família al teu costat,

tots units fent una pinya

d’amor i d’amistat”.

 

 

El 25 de març del 2025, mentres escrivia aquest poema, recordí que, en cals meus pares, quan encara hi vivia (fins als trenta-huit anys) i algú em demanava quina era la professió de ma mare o bé de què treballava, sovint, li responia (i ho he dit moltíssimes vegades, fins i tot, després) “Mare”, però no mestressa de casa. A més, ella n’era la senyora ama (o, com dirien en altres indrets catalanoparlants, la mestressa o bé la madona). 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)