Empiulant l’escrit sobre el pagès vell en el món rural amb un altre, però, en què la major part del text és un poema, en l’entrada “Dones que estimen la terra” (https://www.elisendaguiu.com/dones-que-estimen-la-terra), de la web “ElisendaGuiu.com”, el 5 d’abril del 2024 poguérem llegir aquests versos:
“Dona
Que treballes la terra
Que l’estimes
La cuides
I la conrees
Dona
Que la terra et remou
Et commou
T’alimenta
D’esperit i d’estómac
Com una placenta
Dona
Que fas vi
I fas vibrar
Que estimes
Allò que mimes
Que cuides
I acarones
amb somriures.
Dona que rius
i que plores
Que sommies
Sense filtres
Ni traves
I projectes
Amb il·lusions
I empenta.
Dona que lluites
Sense complexes
I no et rendeixes
Dona que reprens
Dona que vius
I revius
Dona que et perds
I et trobes
Dona que dones
I reps
amb els braços oberts.
Dona pagesa
Dona del Penedès
Dona d’arreu
Benvingudes.
Amb aquest text personal, donava la benvinguda a les 50 dones viticultores procedents principalment de diferents punts del Penedès, en l’acte de presentació del llibre ‘Converses a peu de vinya’, de la Maria Rosa Ferré i publicat per Aldana Edicions”.
Com podem veure, la dona treballa i estima la terra, la tracta com si fos un nen i, per descomptat, com sa mare ho hauria fet amb ella (per exemple, quan l’actual dona mamava).
Però també vincula lo tel·lúric amb l’esperit, amb els ànims, i, altra vegada, ho relaciona amb lo maternal (en aquest cas, amb la placenta).
A banda, com que conrea la terra i ho fa amb simpatia i l’acarona amb somriures i acompanyada d’una vida receptiva a la part sentimental de la persona, li resulta més fàcil anar avant: “I projectes / Amb il·lusions / I empenta / Dona que lluites”.
Això sí: en línia amb la cosmovisió matriarcalista, no sols plasmada en els versos “Dona que dones / I reps / Amb els braços oberts”, sinó quan Elisenda Guiu posa “Dona pagesa / Dona del Penedès / Dona d’arreu / Benvingudes”. Així, lo femení, els llauradors (en aquest cas, dones), el camp, la comarca i les persones d’altres indrets, són benvinguts.
Quant al llibre, el títol del qual és “Converses a peu de vinya. 50 viticultores del Penedès”, de la fotògrafa Maria Rosa Ferré, en l’entrada “ENTREVISTA a Maria Rosa Ferré: ‘Arran del llibre s’ha generat una gran complicitat entre les viticultores'” (https://elcargol.com/entrevistes/10225-entrevista-a-maria-rosa-ferre-arran-del-llibre-sha-generat-una-gran-complicitat-entre-les-viticultores), publicada en el setmanari del Penedès “El Cargol” en març del 2023, copsem que l’autora comenta que, cap a la primavera del 2020, quan una pandèmia passà a Catalunya, “jo parlava amb moltes dones que treballaven al camp i sempre em deien ‘Amb mi, no parlis; parla amb el meu marit o amb el meu fill’. Això em deixava molt tocada, perquè em semblava que retrocedia molts anys de la meva vida i vaig tenir la idea de fer aquest llibre perquè elles tinguessin veu”.
Més avant, addueix que la feina l’ha feta de manera altruista, “perquè no volia fer negoci amb elles, perquè veiessin que era un projecte sincer, que només volia la seva visibilització i donar a conèixer les seves històries. Jo no volia la típica entrevista, volia una cosa més tranquil·la, sense presses i que em permetés aprofundir tant en la persona com en les famílies, perquè hi ha molts avis que són els causants que la néta estigui on està”.
Al final de l’entrevista, Maria Rosa Ferré diu “He après molt i m’ho he passat molt bé, però m’han donat més elles a mi que jo a elles. A més, he vist la unió i la complicitat que s’ha creat entre elles, que és molt important. Ara estan contentes perquè noten que se les escolta”. En nexe amb aquestes darreres frases, podem dir que la recerca sobre el matriarcalisme, no sols féu possible que persones de llocs diferents captassen punts en comú entre eixes terres, sinó, igualment, que sentissen que, com aquell qui diu, eren membres d’un mateix tronc… i no se sentien soles. Això, de rebot, també afavoria el sentiment de pertinença a la terra i que, més d’una vegada, hi hagués comentaris entre persones que només es coneixien per Facebook.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
