Tot seguit, posem una versió que es publicà en el grup “Dialectes” el 5 de setembre del 2022 i que ens plasmà Maria Labrador, qui escrivia “Doncs, a la Vila Joiosa, el meu iaio en cantava:

‘Jo sé una cançó

de fil i cotó,

me’n vaig a la tenda

i em compre torró;

torró de Xixona,

torró d’alegria;

ja toquen les campanes

de Santa Maria.

Sant Pere i Sant Pau,

doneu-me les claus,

que els pobres angelets

estan morint-se de fam.

Deixeu-los morir

que, al cel aniran,

el dia de la Quaresma’.

Fins aquí el que jo recorde. Però diria que s’acabava ahí”.

Una versió, com li comentí, “Interessant”. 

Afegirem que, en la lletra de la cançó, ens havia posat “morint-se de fam” i, per la rima i pel context, hem considerat que corresponia adduir “estan”.