Una altra rondalla arreplegada per Pau Bertran i Bros en l’esmentada obra, i en què copsem trets matriarcalistes, és “La guineu i el llop, sembrant”, la qual ha estat recollida per diferents folkloristes: “Una vegada, la guineu i el llop van sembrar un camp de patates a partir i, quan ja eren nades, que feien goig, la guineu va demanar al llop:

“-Ara fem les parts per endavant. ¿Què t’estimes més, tu: del mig en amunt o del mig en avall?

I el llop, pensant-se que les patates sortirien a dalt de la planta, de seguida, li va respondre:

-Del mig en amunt.

Diu:

-Ja és dit.

I, a collita, és clar, totes les patates van ser per a la guineu; i els tronxos i les fulles, per al llop” (p. 198).

Com podem veure, la rabosa consulta el llop i, fins i tot, li deixa que ell trie. A més, l’home, primerament, s’identifica amb lo que creix amunt i, en aquest seny, empiula amb lo simbòlic masculí. Igualment, ell no és un personatge versat en temes del camp. I, al capdavall, la guilla és qui guanya. Cal dir que el conreu d’aquesta planta és més aïna vinculat amb desembre, gener i febrer, mesos associats amb l’hivern i amb lo femení.

“Després, van sembrar un camp de blat i la guineu va tornar a dir al llop:

-¿Què vols, tu: del mig en amunt o del mig en avall?

(…) -Del mig en avall.

Diu:

-Ja és dit.

I, en segar, el gra i la palla bona va tocar a la guineu; i el rostoll, al llop” (p. 199).

Així, per segona vegada, guanya la dona, ara, àdhuc, en una època de l’any tradicionalment relacionada amb el mes de juny, “En juny, la corbella al puny” (per a arreplegar el forment) i que se sol lligar amb lo masculí.

Una altra contalla en “El rondallari català” de l’estudiós de Collbató, i en què captem lo matriarcal, és “La guineu, cavallera”, principalment, pels nombrosos passatges en què ella li comenta què podrien fer. A banda, la dona diu al company que, “Després, ens trobarem aquí baix, a la font” (p. 198), un punt d’aplec i, simbòlicament i tot, que enllaça amb lo femení (la font de la vida).

Adduirem que, mentres que ell fa la faena que li ha dit la rabosa, la guilla va de casa en casa i s’atipa; en canvi, el llop les passa magres i, fins i tot, li tallen la cua i conhorta la guineu.

En un passatge posterior, el narrador posa que “El llop la va creure: es puja la guineu a la cuixarrona i (…) costes amunt i fora” (p. 200) i, per tant, com en la vida quotidiana, es fa lo que vol la dona i el mascle és l’animal de càrrega i no ella, qui, ben mirat, deia a l’home:

“-Camineu, camineu, que perdons guanyareu” (p. 200).

Finalment, quan la gent de la vila era molt pròxima a ells dos, “la guineu, que salta a terra i (…) es va salvar a còpia de córrer, mentre el llop (…), cansat de portar la guineu, no va poder córrer i es va morir a mans de la gent” (p. 200): és a dir, el personatge que defalleix és el masculí.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.