La literatura matriarcal en poemes de Marcel·lina Moragues Ginart (1855-1923).
Aquesta poetessa mallorquina nascuda a mitjan segle XIX, en la composició “El pi dels Montcades”, la qual figura en l’entrada “El pi dels Montcades (Marcel·lina Moragues Ginart)” (https://www.endrets.cat/textos/el-pi-dels-montcades/6102), recopilada en la web literària “Endrets”, exposa el sentiment de pertinença a la terra. Així, diu:
“Pi, si poguessis contar
lo passat des que nasqueres!
Tu, l’host del rei Jaume veres
amb els moros batallar.
A damunt aquesta altura,
no bramulen les ventades,
i el remor de les onades
ressona dins l’espessura”.
Per tant, per una banda, apareix el pi (com a símbol matriarcal i en nexe amb la figura de la mare i amb la fusta). A més, enllaça amb la velleta (la figura de l’àvia transmissora de la saviesa popular i, sovint, de lo referit al passat).
Altrament, en la segona estrofa, veiem detalls que tenen a veure amb l’hivern (estació a què és vinculada la vellesa i, de pas, com bufen els vents de què parla o el significat de l’espessor).
En acabant, l’escriptora, en relació amb el dendroide, li diu:
“Tu t’aixeques com gegant
fent-nos recordar les gestes
d’aquell gran rei, ses conquestes,
i dins son nom murmurant.
Pi vell! Ta soca corcada
és un llibre de la història;
record de passada glòria,
mai de Mallorca esborrada”.
Cal destacar el fet que el gegant vaja unit a una ancianitat forta i ben considerada (ací, entre d’altres coses, pel paper pedagògic a les noves generacions i a la gent de la terra) i que lo tel·lúric i lo vernacle continuen amb vida.
En eixe seny, Marcel·lina Moragues Ginart trau la figura del glosador, u dels trets matriarcalistes més remarcats en fonts sobre la cultura mallorquina, per exemple, amb motiu de la festa de Sant Antoni (en gener) i de les cançons, àdhuc, eròtiques, que es fan en eixe moment de l’any:
“Veient-te el glosador, canta
d’aquells cabdills, lo valor;
tu n’ets fita de l’avior,
record d’una guerra santa”.
Altra vegada, capim la vigor femenina, la qual és present en moltes dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX junt amb el seu paper evocador.
Afegirem que, en els versos vinents, podríem veure un empelt amb altres indrets de parla catalana (en aquest cas, d’on provenia, en el segle XIII, la cultura cristiana, en la gran majoria, de Catalunya):
“Amb la sang de dos germans,
tes branques són consagrades!
Glòria al nom de los Montcades,
braus i nobles catalans!”.
Finalment, com a mostra del sentiment esmentat, l’autora es posa de part del pi (com a símbol de la força tel·lúrica i, ben mirat, de les arrels cristianes catalanes) i ve a dir que l’arbre comptarà amb el suport dels mallorquins:
“Vulga Déu, arbre estimat,
que mai t’arranc la ventada,
ni a tu, ni a la creu alçada
per nosaltres al teu costat!”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
