Comentarem que, el 15 de novembre del 2020, en què la participació fou alta, en el grup “Dialectes”, Antònia Sitjar escrigué:
“-Mumare,… en Joan em toca…
-Joan, no toquis s’al·lota!
-Joan, toca`m i menjaràs coca quan pastarem”.
Tot seguit, en relació amb Joan i l’al·lota, el mateix dia, Aïda Cristobal escrigué unes paraules que diuen així:
“A Reus, el xic es diu Pere i la cosa va de la següent manera: la xiqueta crida sa mare i diu:
‘-Maaree, el Pere em toca!
I, al Pere, més fluix, li diu:
-Toca’m, Pere, toca’m!’.
La iaia ens ho deia sempre, quan mom germà i jo érem petits i ens queixàvem l’un de l’altre, però, després ens busquinyàvem[1]”.
El mateix dia, Alfred J. Martínez Ramos, responia a Aïda Cristóbal que “A Guardamar (Baix Segura), és idèntic. A nosaltres, ens ho deia ma mare, a ma germana gran i a mi” i, a més, Cristina Pons Claros escrigué:
“’-Mare, Peret em toca.
-Peret, deixa a la xiqueta.
-Toca’m, Peret, ara que la mare no ens veu’.
A Sueca, quan dos xiquets es barallen i s’enquisquen[2]”.
Una altre membre del mateix grup, Rosa Bixquert, el 15 de novembre del 2020, escrivia una versió que diu així:
“A Favara:
‘-Mareee, Peret em toca.
Mareee, Peret em toca.
I, per darrere:
-Toca’m, toca’m, Peret,
ara que la mare no et veu”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan molt fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Felicitacions a tots els qui hui celebren la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró dels valencians, Dilluns vinent a Dilluns de Pasqua.
Notes: [1] “Busquinyar”, vol dir “buscar dissimuladament”.
[2] “Enguiscar”, vol dir “Incitar, estimular a la baralla”.
assemblea-pagesa-6f (1)
