Continuant amb el tema de la infantesa associada a la literatura matriarcal, en la composició “Temps” (p. 42), del 2018 i publicada en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, l’escriptora fa un passeig per tres fases de la vida:
“Ahir,
Corria descalça
sense por de caure,
empaitant les quimeres
que em fessin d’esguard.
Els desitjos del cor
intentava complaure,
replena de vida
per la llibertat.
Avui,
Camino de presa
sovint ensopego,
m’aixeco feixuga
i em torno a adreçar.
A cada caiguda
aprenc i esbufego,
assumint el nou repte
feliç d’avançar.
Demà,
Aclucaré els ulls,
i el cor serà lliure,
quan sigui l’hora
i l’hàlit s’ha clos.
Guardant el record
del nostre conviure
endins la memòria
del meu llarg repòs”.
Així, capim la infància, l’època adulta i, al capdavall, la vellesa (encara viscuda amb esperança i amb bones membrances, potser perquè pensen en el demà i en l’empremta que podrien haver deixat a altres persones).
Un altre poema en què figuren trets que empiulen amb la flor de la vida, i recopilat en aquesta obra, és “Arriba la tardor” (p. 44), en què la poetessa de Monistrol de Calders posa que, amb l’arribada de la primavera d’hivern,
“El plugim es fon al terra
com el plor d’un violí,
a la vall o dalt la serra
hi ha mullena en el camí.
I més tard vindran glaçades
i cauran uns flocs de neu,
i tindrem noves albades
d’un hivern de fred molt greu.
Cap a l’est s’obre clariana
surt el sol al cel llunyà,
alcem mans amb gran ufana
per poder-nos escalfar”.
I, així, l’albada enllaça amb l’eixida del sol, moment del dia que simbolitza la infantesa, la qual, per exemple, artísticament i en poesia, sovint, va unida als dies posteriors al jorn més curt de llum en l’any.
Per això, després, indica llevant, punt que representa l’inici del dia.
En eixe seny, en el poema “Per tu, Aina” (p. 48), dedicat a una xiqueta nounada, exposa
“En bon moment has arribat
amb uns pares plens de joia
pel feliç esdeveniment
que ha estat el teu naixement.
Ets un esclat de nova vida,
un estel que brilla cada dia,
una font d’on brolla aigua fresca,
el despuntar del dia que desperta.
El teu nom fa ressò de primavera
com les flors anuncien el bon temps,
tu seràs una espurna d’alegria
il·luminant casa teva en tot moment”.
Per consegüent, connecta la naixença amb el doll del riu, amb la frescor de la vida, amb la primavera, amb el renàixer de la flora primaverenca, amb la joia de la vida i, per descomptat, amb la gaubança que sol anar unida al naixó.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
