Un altre poema de línia matriarcal, i molt en relació amb el sentiment de pertinença a la terra i amb la natura, és “Monistrol entre boirina” (p. 44), el qual figura en el llibre “Poemes 2000/2011”, de Rosa Rovira Sancho. Monistrol de Calders, la vila on viu l’autora, obri els ulls de bon matí i, a més,
“Els ocells enmig les plantes
ja refilen dolçament,
esvaint ombres gegantes
quan la nit es va fonent.
Anuncien que el nou dia
neix bonic i esplendorós,
captivant amb melodia
el matiner profitós.
Si amor dóna la terra,
si el dia es lleva amb pau,
qui gosa fer crit de guerra
sota els núvols del cel blau?”.
Una altra composició que concorda amb aquests versos és “On esteu, garses i ocells?” (p. 47), en què, a través d’unes qüestions que l’escriptora fa a la natura (tant a animalets com també als arbres i al bosc), copsem l’interés per tot això i, de pas, per lo tel·lúric.
Afegirem que, en les ratlles del poema “El rovelló” (p. 48), la poetessa enllaça amb la natura i amb la terra, ja que exposa trets que, àdhuc, tenen a veure amb la tradició catalana d’anar a collir rovellons, de què se sol fer propaganda, en començar la tardor:
“Passejant-me per la terra dels meus avis
i aixecant polseguera en el brossam,
entonant una cançó entre els meus llavis
busco i cerco rovellons sota el boscam”.
En acabant, explica què és un rovelló i addueix que,
“Si les pluges i el temps hi acompanya
al solell és darrerenc i més verdós,
absorbint tot el sentor de la muntanya
i el seu tast és de regust més generós”.
A mitjan llibre, Rosa Rovira Sancho torna a passejar-se per la terra, en aquest cas, a través de la composició “La mare natura” (p. 57), unes línies que connecten amb la cultura matriarcalista i amb la figura de la mare:
“Em passejo pel mig de verdes muntanyes
(…) Les branques sacsegen les fulles mig mortes
espolsen les restes que cauen al sòl,
enmig de les heures, matolls i ridortes
cobreixen el terra i en fan un bressol”.
A banda, sobre l’aire del bosc, plasma que
“s’enfila amb destresa i amb gesta dansaire,
s’emporta de pressa l’instant que ha passat.
Un dia, un altre i un altre encara
és el que espero trobar al meu voltant
m’assec a terra i escolto la mare…
la mare natura que em mira constant”.
És a dir, que l’escriptora empiula la mare natura amb la vida i amb trets del terreny.
Finalment, direm que resulta interessant el lligam que ella estableix amb la mare (escoltant-la) i, igualment, en contacte amb la Mare Terra, qui també s’interessa per la filla (la poetessa).
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
