Hi ha cançons del llibre “Romancer català”, de Manuel Milà i Fontanals, amb promeses completes de casament, com ara, “Promesa acomplerta” (pp. 196-197). La jove diu, a un xicot, que el pare no li ho posa gens fàcil. No obstant això, ell li farà costat. I ella, guilopa, li demana qui és i, al capdavall, ell li comenta que està a les mateixes, que no ha canviat de voler, de núvia:
“A l’ombreta d’un arbre,
ai, a l’ombreta d’un pi,
n’hi havia una Pauleta,
blanca com un serafí.
(…)’-No t’espantis, Pauleta,
(…) jo vindré a robar-te
un diumenge al dematí’.
(…) ‘-A tu, et demano, Pauleta,
amou-te[1], si vols venir;
amou-te, plega la roba,
que farem molt llarg camí’
‘-No em ‘víeu[2] promès, Josep,
que us casaríeu amb mi?’.
‘-Sí t’ho he promès, Pauleta,
encara t’ho vull dir’”.
Notes: [1] En el DCVB, el verb “Amoure” figura amb el significat de “Separar; llevar; suprimir”. És a dir, que es lleve i que els dos facen via.
[2] En l’original, reducció de la forma “havíeu”.