Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren dones creatives (no entés només en el sentit artístic o d’invenció)?
Gràcies.
Podeu trobar més informació en aquesta web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bon cap de setmana,
Lluís Barberà i Guillem
****
Entre els missatges, el 25 d’octubre del 2024 ens escrigueren: “En el meu entendre, sí.
La paterna perquè va quedar vídua molt jove, amb dues criatures petites i va haver de ser creativa per a tirar endavant.
En tant que l’àvia materna, també ho era, en tots els sentits. L’àvia Estrella (materna) feia puntes al coixí, ganxet, brodats…”
Estaven ocupades, però sempre hi havia temps per a aquestes coses” (Rosó Garcia Clotet), a qui el mateix dia comentàrem “De ma àvia materna (1910), sí que recorde que tenia molta facilitat per a fer punt de ganxo; i ma mare, alguna manera ho relaciona amb la creativitat”.
Quant a correus electrònics, el 25 d’octubre del 2024 ens plasmaren “Bon dia, Lluís,
Doncs sí: tant la mama, com la iaia. Ens feien la roba de lo vell: acabava essent nou. De llanes aprofitades, jerseis.
L’avi patern era un artista amb les mans, li agradava pintar i fer figuretes (per exemple, les del pessebre). Si no tenia material, amb paper de diari, guix i cola feia meravelles.
Al pare, igual. A més, dibuixava de meravella: es va fer un autoretrat mirant-se al mirall. Espectacular” (Montserrat Cortadella), “Doncs sí. L’àvia Maria, quan tenia conills i en venia, amb la pell, havia fet sarrons per als néts. I ma mare ja era un cas a part. No parava. De recent casada, va comprar una màquina de teixir i feia vestits per a nens, per algunes, aleshores (anys quaranta), boutiques de Barcelona.
Anys després (jo era molt jovenet), va muntar un taller de nines de drap i tenia deu o dotze persones treballant per a ella, entre elles, dos comercials. Tots els jerseis que jo duia de petit, me’ls feia ella. Va fer una cortina immensa de ganxet, etc. Era un no parar, en aquest sentit, fins que va perdre ja les facultats mentals” (Àngel Blanch Picanyol).
En relació amb escrits en Twitter, el 26 d’octubre del 2024, plasmaren aquestes paraules: “I tant que ens en creatives! La meva àvia feia truita amb trampa i, amb un ou i molla de pa,… en tenien per tots quatre. I endavant!” (Nacar) i “Sobretot, a la cuina” (Jordi Folch).
Afegirem que, el 25 d’octubre del 2024, en la web “Jornal.cat”, trobàrem un escrit,“La inspiració de les padrines” (https://www.jornal.cat/opinio/38033/inspiracio-padrines-maria-grimalt), en què Maria Clara Grimalt Vert posa “Àvies, no sé si us en feu a la idea, però el que m’heu ensenyat és infinit. Silenciosament, jo aprenia de la vostra generositat, de la vostra valentia, dels vostres somnis frustrats i il·lusions. Aprenia a ser creativa, a tenir iniciativa, a regalar, a observar, a llegir, a cosir… i avui, com el fil d’aquestes puntes de ganxet, teixeixo dins meu cada dia un esperit que voldria ser com el vostre, ni que sigui una mica”.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bon cap de setmana.
