El 10 d’abril del 2023, ma mare (nascuda en 1943), per telèfon, ens digué aquesta lletra de la cançó “Ja venim de berenar”:
“Ja venim de berenar
de la Font de la Sardina,
ens hem menjat el xocolate,
ens hem deixat la coca fina.
Ai, xúmbala, recataxúmbala,
ai, xúmbala, del polissó,
ai, xúmbala, de les xiques guapes;
i les lletges, al racó,
i les guapes, al balcó,
a veure la processó,
del tio Botifarró[1]”
Nota: [1] Ma mare em digué que aquest vers presenta la versió “del tio Çanto ‘el Cagó’”. Quant a les formes orals, en altres moments de la cançó, eren “s’hem menjat” (per reducció de la forma “ens hem menjat”) i semblants, i “provessó” i “rincó” (del castellà “rincón”). Nogensmenys, hem posat les genuïnes i, com podem veure, no alteren la música.
Afegrirem que el nom “Çanto” és una evolució de “Vicent”, a partir de la pronúncia popular de la reducció tradicional “Cento”, ja que, sovint, es diu com si s’escrigués “Viçantet”: “el tio Çanto”.
En relació amb “el Cagó”, en la web “Càntut”, de cançons de tradició oral ha una entrada amb una cançó escatològica transmesa per una àvia a una néta nascuda en 1948: https://www.cantut.cat/canconer/cancons/item/2187-aquest-any-es-any-de-boira.
